MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4043 (22 / November / 2024)

Anònim. Eixarm per afavorir el part (ACA BGC 615)

Publicació de la fitxa: 2012-03-20
Darrera modificació: 2019-09-23
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Eixarm per afavorir el part (ACA BGC 615)
Altres títols:«Pro partu mulieris»
Llengua:Català
Llatí
Data:estimada - s. XIV últim quart
Lloc:Barcelona
Notes sobre la datació:Datació i localització del ms., un protocol de contractes de la batllia general de Catalunya que conté actes autoritzades pel notari Berenguer Satorre datades entre el 8-I-1380 i el 21-III-1385.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Eixarm
Matèries:Màgia - Màgia mèdica i protectora
Medicina - Ginecologia, obstetrícia i cosmètica

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:«Pro partu mulieris»
Íncipit text:«Panditur interea...»

Èxplicit

Èxplicit del text:«... Yson, Tetagramaton».

Continguts

Text complet
(receptes o fragments):
«Pro partu mulieris. — Panditur interea domus omnipotentis Olimphi hec nova progenies excelso mittitur alto. — Digues a la orella de la dona, tinent la sua mà dreta, aquests noms: On, Yson, Tetagramaton».

Altres persones relacionades

Recopilador:Satorre, Berenguer (fl. s. XIV-2)
Autor precedent:Virgili (70 aC – 19 aC)

Sinopsi

Sinopsi:Eixarm amb virtuts afavoridores del part.
Públic/intenció:Dones
Pacient

Transmissió

Manuscrits:Completa - Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Batllia General de Catalunya - vol. 615 - f. 1v

Bibliografia

Edicions:Roca (1921-1922), "Johan I y les supersticions", pp. 126-127
Roca (1929), Johan I d'Aragó, pp. 368-369

Observacions

L'eixarm reprodueix un vers de Virgili («Panditur interea domus omnipotentis Olympi», Eneida, llibre X, v. 1) i n'adapta un altre del mateix autor. En aquest segon cas, correspon a un passatge de les Bucòliques dedicat al cònsol i poeta Pollio, en el qual invoca les muses de Sicília: «Magnus ab integro saeculorum nascitur ordo. / Jam redit et Virgo; redeunt Saturnia regna; / Jam nova progenies caelo demittitur alto» (Ègloga IV, 5-7). Corregim la transcripció de J. M. Roca, que identificà la procedència del segon vers.

Vegeu una versió més curta de l'eixarm, limitada al vers de l'Eneida, a Anònim, Eixarm per afavorir el part (ACV Prot. 3657/6).

Per a la utilització de Virgili en els eixarms per al part, i en concret d'aquest vers de l'Eneida, vegeu Foscati (2014), "La scena del parto: nascita del ...", p. 314, que localitza l'origen d'aquest ús a l'Oribasi llatí (ss. VI-VIII): «Item scribis in carta: Panditur interea domus Olimphi» (tres vegades).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).