Colonne, Guido delle (fl. c. 1210 – post 1287). Virtuts de l'àgata. Traductor: Conesa, Jaume (c. 1320 – c. 1378)
| Publicació de la fitxa: 2016-02-13
Darrera modificació: 2016-02-28 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | completa |
| Identificació |
| Autor: | Colonne, Guido delle (fl. c. 1210 – post 1287) |
| Títol regularitzat: | Virtuts de l'àgata |
| Altres títols: | Virtuts de l'àchaten
Virtuts de l'àcaten |
| Traductor: | Conesa, Jaume (c. 1320 – c. 1378) |
| Llengua: | Català |
| Data: | estimada - 1367 - ante 1374 |
| Lloc: | Barcelona |
| Notes sobre la datació: | Copiades en un protocol de contractes de la batllia general de Catalunya que conté actes autoritzades pel notari Berenguer Satorre datades entre el 8-I-1380 i el 21-III-1385. |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Lapidari
Nota |
| Matèries: | Història natural - Minerals
Màgia - Màgia mèdica i protectora
Doctrina moral - Lapidari |
| Contingut |
| Consistència: | completa |
| Conservació: | completa |
| Íncipit |
| Rúbrica inicial: | «En les Istòries [tro]yanes és ço qui·s seguex, en lo terç libre» |
| Íncipit text: | «Enaprés, li donà .I. anell en lo qual li donà una pedra...» |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | «... Subsegüentment, li donà un scrit de letra legible et cetera» |
| Continguts |
| Text complet
(receptes o fragments): | «En les Istòries [tro]yanes és ço qui·s seguex, en lo terç libre. — Enaprés, li donà .I. anell en lo qual li donà una pedra d'aytal virtut que totes coses verinoses corrompia e totes coses nohïbles foragitave, e si altre, per ventura, er[a] infecte o tocat d'alcun verí, aquell anell, per la sua virtut, lo retie sàul e quiti. Més avant, [havie] en aquella pedra altra virtut: [que si alcú] la portave en sa mà e la restreguàs fortment, era fet invisible, axí que, dementre que per aytal manera serie portat, aquell qui·l portarie no seria vist per neguna perso[n]a del món. Aquesta pedra los savis appellen àchaten, e fo primerament trobada en la illa de Sicília. E segons que Virgili scriu, Enea aportà aquella pedra com primerament vench invisiblement a la regió de Marrochs. Subsegüentment, li donà un scrit de letra legible et cetera». |
| Altres persones relacionades |
| Recopilador: | Satorre, Berenguer (fl. s. XIV-2) |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Extracte del llibre III de la Historia destructionis Troie de Guido delle Colonne (1287), en la traducció catalana (Històries troianes) efectuada per Jaume Conesa entre 1367 i abans de 1374, relatiu a les virtuts ocultes de l'àgata, que parteix d'una mala interpretació d'un episodi del llibre I de l'Eneida de Virgili al qual va sumar informació dels lapidaris. |
| Públic/intenció: | Extrauniversitaris |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Completa - Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Batllia General de Catalunya - vol. 615 - f. 1v |
| Bibliografia |
| Edicions: | Roca (1921-1922), "Johan I y les supersticions", p. 126
Roca (1929), Johan I d'Aragó, p. 368
Perujo Melgar (2015), Les Històries troianes de ..., p. 53 - Reprod. Roca 1921-1922 |
| Bibliografia: | Miquel i Planas (1916), Les Històries troyanes de Guiu ..., pp. 36-37, lín. 1007-1022
Colonne (1996), Historia de la destrucción de ..., p. 104
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 282
Perujo Melgar (2015), Les Històries troianes de ..., vol. 1, p. 106, i vol. 2, pp. 52-53, lín. 122-131 |
| Observacions |
| Hem revisat la transcripció de J. M. Roca, que vincula l'extracte a un episodi del llibre I de l'Eneida i no a la traducció catalana de Conesa. Miquel 1916 tampoc va conèixer aquest extracte. Identificat a Cifuentes 2006: 282. Aquest extracte, generat als mateixos cercles de l'administració reial en els quals actuava Conesa, constitueix un testimoni molt primerenc de la difusió de la seva traducció (Perujo 2015: I, 106).
El nom de la pedra sembla derivar d'una confusió de Guido delle Colonne amb el d'Acates, el company d'Enees, que al llibre I de l'Eneida protagonitza amb aquest un episodi màgic en el qual Venus els fa invisibles, si bé no s'hi fa referència a cap pedra virtuosa. Guido devia confondre el nom llatí del personatge (Achates) amb el de l'àgata, que és coincident (achates), i va interpretar que Enees duia amb ell no pas el company sinó un amulet fet amb aquesta pedra, les virtuts ocultes de la qual coneixia pels enciclopedistes i, sobretot, pels lapidaris, que la descrivien gairebé en els mateixos termes que ell (Colonne 1996: 104; Perujo 2015, I, 106 i II, 52-53). Plini (Naturalis Historia, llib. XXXVII, núm. 139-140), Isidor de Sevilla (Etymologiae, llib. XIV, cap. 6, núm. 34 i llib. XVI, cap. 4, núm. 3) o Marbode de Rennes, De lapidibus (cap. 2), en recullen l'origen sicilià i les virtuts protectores contra els animals verinosos o el verí. A l'Anònim, Lapidari Gili, cap. 9, de font llatina no identificada, consta la propietat de fer invisible qui la porta.
Text de l'edició de Miquel 1916 (en edició interpretativa), que en aquesta part col·lacionà els mss. BNE 1523, del s. XIV-XV (A), i BHUV 869, del s. XV-1 (V): "Enaprés, li donà un anell en lo qual havia una pedre [en lo qual li donà una pedra A] d'aytal virtut que totes coses verinoses [coses virtuoses A] corrumpia e totes coses noÿbles foragitava, e si alcú, per ventura, era infecte o tochat d'alcú verí, aquell anell, per la sua virtut, lo retia sàul e quiti. Més avant, havia en aquella pedra altre virtut: que si alcú la portava en sa mà e la estrengués fortment, era fet invisible, axí que, dementre que per aytal manera seria portat, aquell qui·l portaria no seria vist per naguna persona del món. Aquesta pedra los savis appellen àchatros [àchaten V], e fo primerament atrobada en la ylla de Sicília. E segons que Virgili scriví, Enea aportà aquella pedra com primerament vench invisiblement a la regió de Marrochs. Subsegüentment, li donà un scrit de letra legible...". Vegeu també l'edició de Perujo 2015: II, 52-53.
Agraïments: Joan M. Perujo Melgar (Universitat d'Alacant). |
|
