MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4035 (22 / November / 2024)

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Tractatus de amore heroico

Publicació de la fitxa: 2014-06-09
Darrera modificació: 2021-05-16
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Sebastià Giralt
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)
Títol regularitzat:Tractatus de amore heroico
Altres títols:De amore heroico
De amore inordinato
Llengua:Llatí
Data:estimada - 1260 - 1288
Forma:prosa
Gènere:Monografia
Matèries:Medicina - Pesta i altres malalties

Contingut

Íncipit

Íncipit del pròleg:Quanto karissime dilectionis affectu sinceritatis tue dilectionem fuero prosecutus
Íncipit text:Primi vero capituli series tali ordine describetur

Èxplicit

Èxplicit del text:sed sufficiant ad introductionem perspicacis ingenii superius enarrata

Sinopsi

Sinopsi:El Tractatus de amore heroico, (“Tractat sobre l'amor heroic”), l'obra més antiga coneguda d'Arnau, sorgeix com una epístola que envia en resposta a un amic sard. Es tracta de la primera monografia mèdica dedicada al mal de l'amor. L'autor defineix l'amor “heroic” o passional no pas com una malaltia sinó com un accident, una alteració de la facultat estimativa, provocada per un escalfament dels esperits, que indueix l'enamorat a l'engany de creure que la persona estimada està per damunt de totes les altres. Després d'explicar les causes del trastorn, exposa els signes que en permeten el diagnòstic i la manera de tractar-lo abans que pugui esdevenir malenconia i mania, amb el conseqüent risc de mort.
Públic/intenció:Metges universitaris

Transmissió

Manuscrits:Munic - BSB - Handschriften: Clm. - 456 - A - ff. 37r-40v
Munic - BSB - Handschriften: Clm. - 456 - ff. 37r-41r
Munic - BSB - Handschriften: Clm. - 7576 - A - ff. 83r-84v
París - BnF - Manuscrits: Lat. - 17847 - B - ff. 104ra-106va
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Pal. lat. - 1180 - A - ff. 197r-199v
Impresos:Lió [Lyon], François Fradin, 1504 – [completa]
Venècia [Venezia], Boneto Locatelli, 1505 – [completa]
Lió [Lyon], François Fradin, 1509 – [completa]
Lió [Lyon], Guillaume Huyon, 1520 – [completa]
Venècia [Venezia], Impressor desconegut, 1527 – [completa]
Lió [Lyon], Impressor desconegut, 1532 – [completa]
Basilea [Basel], Konrad Waldkirch, 1585 – [completa]
Lió [Lyon], Impressor desconegut, 1586 – [completa]

Bibliografia

Edicions:Vilanova (1985), Tractatus de amore heroico ...
Vilanova (2011), Tractat sobre l'amor heroic - completa
Bibliografia:Ciavolella (1976), La malattia d'amore ..., pp.67-95
Jacquart - Thomasset (1985), "L'amour «héroïque» à travers ..."
Ferrand (1990), A Treatise on Lovesickness, pp.70-82
Veglia (2003), "Ut medicina poësis: sulla ..."
Mensa i Valls (2007), "L'experiència espiritual d'Arnau ..."

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).