MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3924 (20 / maig / 2024)

Masdovelles, Joan Berenguer de (1412 – post 1476-ante 1479). Elianor, per tant com fos m'aimia

Publicació de la fitxa: 2011-11-07
Darrera modificació: 2021-12-26
Bases de dades:Cançoners

Descripció

Autor:Montse Ferrer
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Masdovelles, Joan Berenguer de (1412 – post 1476-ante 1479)
Títol regularitzat:Elianor, per tant com fos m'aimia
Identificació de l'obra:RAO RAO 103.53
Llengua:Català
Estat de l'obra:conservada
Forma:vers

Contingut

Consistència:completa
Conservació:completa

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 10 - 107rv
Completa - Barcelona - BAB - Manuscrits - 1 - 1 - 166
Completa - París - BnF - Manuscrits: Esp. - 225 - 89v-90r

Text digital

Text complet:[Joan Torruella, "Concordances" 1995]

[Altra. Feta per lo dit Masdovelles.
Comiat]
Elienor, / per tant com fos m' aymia
en temps passat / e vuy no vol Amor
ho siau pus, / car á ·m fet servidor
de qui li plau, / leix vostra companyia.
Mas, en lexant, / per ço que may rependre
poguésseu mi / d' usar vilanament
e per complir / d' Amor son manament,
comiat prench / de vós sens més attendre.

Elienor, / si ·m fos pogut deffendre
d' Amor, jo us jur / que may fóra servent
si no de vós, / de qui era content,
car pleye ·m temps / en vós servir despendre.
Mas, de cert, és / Amor de tal natura
que no permet / dues dones servir
a hom del món, / per ço ·m cové jaquir
a vós, per qui / no ·m mès sa vestidura. {foli 90r}

Elienor, / Amor me fonch molt dura
l' ora que ált / me féu vós abellir
com se volgué / ma libertat tenir
e no la mès / jus vostra tancadura;
car, si per cars / l' agués a vós donada
lo jorn que us viu / o puix a cap d' un temps,
no ·m fór' axí / prest pendre tals estremps
com ara fa / ab manera cuytada.

Elienor, / pus Déu vos ha dotada
de seny discret / e virtuts tot ensemps,
no ·m prengau mal / com axí ·m fas exsemps
de vós, ni us leix / vuy per tota vegada,
abans vos prech, / per vostra gentilesa,
d' aquest fort fet / m' ajau per escusat,
e si ·m daveu / haver d' açó mal grat
hajau l' amor / qui m' ha libertat presa.

Elienor, / prech Déu siau deffesa
per ell d' Amor / hi de la potestat,
car yo sce com / son apacionat
despuys que ·m prés / per sa molt gran altesa.
Donchs, si ·l plaurá, / fasse -us a tal valença
c' Amor sus vós / no tingua tal poder
que us pugua dar / ab vostr' enuig ni pler
ne gos jamés / a vós fer tal offença.

[Tornada]

Elienor, / ab trista continença
pertesch de vós, / e contra mon voler,
e vaig servir / a la qui ·m pot valer
e per qui fas / de vós breu departença.

Observacions

Núm. estrofes: 5.
Núm. tornades: 1.
Estructura de rimes: a b b a c d d c
Estructura mètrica: 10' 10 10 10' 10' 10 10 10'

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).