MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3921 (11 / maig / 2024)

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Epistola de reprobacione nigromantice ficcionis

Publicació de la fitxa: 2011-10-29
Darrera modificació: 2021-02-20
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Sebastià Giralt

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)
Títol regularitzat:Epistola de reprobacione nigromantice ficcionis
Altres títols:De improbatione maleficiorum
Llengua:Llatí
Data:estimada
Lloc:València
Notes sobre la datació:Dedicat a Jaspert de Botonac, bisbe a València (1276-1288).
Bibliografia sobre la datació:1276 - 1288
Forma:prosa
Gènere:Quaestio
Matèries:Màgia - Nigromància
Medicina

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Íncipit text:Reverendissimo patri et non ficte bonitatis exemplo

Èxplicit

Èxplicit del text:ne lubricis pedibus infirme cognicionis occurrat labendi mollicies dictis nostris

Altres persones relacionades

Dedicatari:Botonac, Jaspert de (m. 1288)

Sinopsi

Sinopsi:Epistola de reprobatione nigromanticae fictionis (“Epístola sobre la reprovació de la ficció nigromàntica”), també coneguda com a De improbatione maleficiorum, és una epístola adreçada al bibe de València, amb tota probabilitat Jaspert de Botonac (1276-1288). N'és el nucli una argumentació escolàstica en la qual Arnau, des d'una perspectiva filosoficonatural, denuncia la necromància negant el seu principi fonamental: la capacitat del nigromant de forçar un esperit o dimoni a executar la seva voluntat per conèixer fets amagats o futurs o complir els seus desitjos. L'autor cerca demostrar que no existeix cap poder natural o sobrenatural a l'abast dels nigromants per dominar els esperits. En l'última part de l'epístola l'autor pren una orientació mèdica i arriba a la conclusió que els que veuen la nigromància com un coneixement racional demostren ser malalts mentals afectats per la malenconia.

Transmissió

Manuscrits:Leipzig - Universitätsbibliothek - 1161 - A - ff. 94v-95
Londres [London] - BL - Manuscripts: Sloane - 2156 - B - ff. 108v-110v
Oxford - Merton C - 230 - A - ff. 60r-61v
París - BnF - Manuscrits: Lat. - 17847 - B - ff. 53rb 56ra
París - BnF - Manuscrits: Lat. - 6971 - A - ff. 65r 69r
París - BnF - Manuscrits: Lat. - 7337 - A - pp. 110a 114b
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Pal. lat. - 1180 - A - ff. 185r-187v
Viena [Wien] - ÖNB - 5315 - ff. 78r 80v
Zagreb - Biblioteca Metropolitana - MR lat. 154 - A - ff. 81va-83vb

Bibliografia

Edicions:Diepgen (1912), "Arnaldus de Villanova De ..."
Grmek (1958), "Rasprava Arnalda iz Villanova o ..."
Giralt (2002), Decus Arnaldi: estudis entorn ...
Vilanova (2005), Epistola de reprobacione ...
Bibliografia:Grmek (1958), "La lettre sur la magie noire et ..."
Giralt (2007), "La epístola contra la ..."
Giralt (2017), "The Melancholy of the Necromancer ..."

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).