MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3911 (23 / November / 2024)

Anònim. Espill d'exemples de naturaleses d'alguns animals [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Bestiario toscano [Italià]

Publicació de la fitxa: 2012-06-04
Darrera modificació: 2020-04-05
Bases de dades:Sciència.cat, Translat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes, Josep Pujol
Estat:completa

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Espill d'exemples de naturaleses d'alguns animals
Altres títols:«Spill d'exemples de naturaleses de alguns animals»
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.3.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - s. XV ex. - XVI in.
Lloc:Mallorca?
Notes sobre la datació:Datació del manuscrit conservat, aparentment l'original d'aquesta versió.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Bestiari
Matèries:Doctrina moral - Bestiari
Història natural - Animals

Contingut

Consistència:completa
Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:«Libre apellat Spill d'exemples de naturaleses de alguns animals, concordats ab moltes sentènties de la Sagrada Scriptura ab molt gentill estill fet per un reverent frare de l'orde de sant Fransesch dels claustrals, lo qual, per avitar vanaglòria e per humilitat, no pose son nom. És libre entiquísim. Laus Deo».
Taula de capítols:«La taula».
Íncipit del pròleg:«Proemi. — Cert és que totes les coses que los hòmens d'aquest món saben és per dues rahons: la primera rahó sí és per seny; la segona rahó per sciència. E cada una de aquestes dues rahons té dos companyons...»
Íncipit text:«<1> Primo, de la formiga. — La formiga és un petit verme del qual los hòmens poden pendre verdader exemple, car ella se esforça de ajustar per tal que li servesca de l'hivern...»
Font:Ms. BC 87

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:«... De les quals coses nós ne recomptarem algunes coses, a lahor de nostre senyor Déu e de la sua beneyta Mare, e a utilitat de l'humanal linatge».
Èxplicit del text:«<45> De la pardiu [...] e volch ésser pres e posat en la Creu, e clavat en les mans e los peus; e volch ésser mort per nós, peccadós, en l'arbre de la Creu, com per aquesta mort nos siam remuts del poder del diable. — Amén. Laus Deo».
Font:Ms. BC 87

Continguts

Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs):
(1) «De la formiga»; (2) «De la abela»; (3) «De la aranya»; (4) «Del gall»; (5) «Del lop»; (6) «De l'ase salvatge»; (7) «De la sigala»; (8) «Del signe»; (9) «De la grua»; (10) «Del ca»; (11) «De la brívia»; (12) «De la bogia»; (13) «Del corp»; (14) «Del lleó»; (15) «De la mostela»; (16) «Del calandri»; (17) «De la serena»; (18) «De l'orpí»; (19) «De les 4e naturaleses»; (20) «Del tigre»; (21) «De l'alicorn»; (22) «De la panthera»; (23) «De les grues»; (24) «Del pagó»; (25) «De la oraneta»; (26) «De l'arissó»; (27) «De la serp caltri»; (28) «De la vibra»; (29) «De la virgília gran»; (30) «Del pelicà»; (31) «Del quastor»; (32) «Del pigot»; (33) «De la segonya»; (34) «Dells falcons»; (35) «Del voltor»; (36) «De la àguila»; (37) «Del cavall»; (38) «Del colom»; (39) «De l'esturç»; (40) «De la balena»; (41) «De la guineu»; (42) «Del fènix»; (43) «De l'orifany»; (44) «Del papagay»; i (45) «De la perdiu».

Materials complementaris

Altres:[Postfaci:] «Aquest petit libret s'és copiat de un altre libre de la matexa lengo catalana, e vist lo libre, parer es té per cert que avia almancho .CC. ans que era escrit, segons los vocables tan escús e lo paper tan gros e scrit ab letres y vocables tant estranys, dels quals se n'an levats e declarat mols, segons se pot veure. Lo qual libre és estat fet per un frare de sant Fransesch, lo qual, per no perquerir vanaglòria, no volch posar son nom; e, si per cas havia defalit en niguna cosa, ell se posà en obedièntia de santa mare Sglésia Romana e de sos sants regidós, com a fill hobedient».

Altres persones relacionades

Revisor:Anònim {frare franciscà conventual}

Sinopsi

Sinopsi:Versió modernitzada de la traducció catalana antiga del Bestiario toscano, adaptada a l'scripta librària moderna del català i a la llengua del s. XV-XVI, feta per un frare franciscà conventual anònim, potser mallorquí.
Públic/intenció:Religiosos.
Públic/intenció:Clergues

Transmissió

Manuscrits:Completa - Barcelona - BC - Manuscrits - 87 - ff. 1r-84r

Bibliografia

Edicions:Panunzio (1963-1964), Bestiaris, vol. 2, pp. 5-113 - completa - Text del ms. BC 87 (ms. B)
Bibliografia:Alòs-Moner i de Dou (1924), "Documenti per la storia della ..."
Martín Pascual (1996), "El tigre transformat en serp i la ..."
Martín Pascual (1996), La tradició animalística en la ...
Martín Pascual (2012), "Nuevas aportaciones sobre la ..."
Martín Pascual (2012), "Errores y divergencias en la ..."
Checchi (2019), "Indagine sulla fonte del ..."

Observacions

Versió modernitzada de la traducció catalana de l'Anònim, Llibre de natures de bèsties i d'ocells i de llur significació, Traductor: Anònim, en la qual s'ha eliminat l'scripta librària primitiva del català, vigent fins 1320/1330, i s'ha adaptat la llengua a la usual a finals del s. XV i inicis del XVI, afegint aclariments terminològics i ampliacions, aquestes darreres especialment en la moralització dels animals. S'hi descriuen 45 animals (Panunzio 1963-1964: I, 22-24).

L'autor d'aquesta versió afirma ser un frare franciscà claustral (conventual), que renuncia a descobrir el seu nom, i que potser mallorquí («lengo»). Al·ludeix a si mateix en la rúbrica inicial i en un postfaci en el qual justifica la nova versió per l'antiguitat de la llengua (scripta) de la traducció catalana a l'abast, que data de 200 anys enrere («que avia almancho .CC. anys que era escrit», comentari referit a la traducció i no al manuscrit emprat). Panunzio (1963-1964: 22) pensà que el franciscà era el traductor antic i que la modernització era feta per un copista diferent d'aquest frare.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).