MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

op3894 (20 / maig / 2024)

Masdovelles, Joan Berenguer de (1412 – post 1476-ante 1479). Dins un gran prat, a totes parts a caire

	Publicació de la fitxa: 2011-10-12 Darrera modificació: 2021-12-26
	Bases de dades:	Cançoners
	Descripció
	Autor:	Montse Ferrer
	Estat:	bàsica
	Identificació
	Autor:	Masdovelles, Joan Berenguer de (1412 – post 1476-ante 1479)
	Títol regularitzat:	Dins un gran prat, a totes parts a caire
	Identificació de l'obra:	RAO 103.45
	Llengua:	Català
	Estat de l'obra:	conservada
	Forma:	vers
	Transmissió
	Manuscrits:	Barcelona - BC - Manuscrits - 10 - 109v-110r Completa - Barcelona - BAB - Manuscrits - 1 - 1 - 128 Completa - Barcelona - BC - Manuscrits - 9 - 43v-44v Completa - París - BnF - Manuscrits: Esp. - 225 - 92v-93v
	Text digital
	Text complet:	[EDICIÓ JOAN TORROELLA, "Concordances" 1993] Lo dit mossén Johan Berenguer de [fol. 43v] Masdovelles. Dins un gran prat a totes parts e cayre Tencat e clos pestura bestiar, Mas set lops mals vénen per devorar Aquell ensemps ab corps qui van en l' ayre; E tant l' án fort ab lur soptil manera Pres e ligat que fors de la carrera 5 Han tret aquell ab frau, barat e ·ngan; Mas la qu' és cap del món e la pus gran, Ab molt sforç, voler e bon coratge, Socorre ·quel e ·l s' atura per guatge. 10 Per lo prat prenc lo món ab tot l' erbatge En lo qual viu lo bestiar qu' é dit, Axí ·l juheu com lo pagá marrit, E ·l crestiá que ·ver déu l' aretatge Que Déu l' á dat, si ·b manera deguda 15 Viurá tostemps tinent regla sabuda; Car si fa bé e ·s guarde de fer mal No li falrá lo loc celestial, Lo qual no ·uran los qui no porten crisma Si ans de mort, donchs, no prenen babtisma. \| 20 Los mals lops set, qui fort contra l' Altisma [fol. 44r] Errar nos fan, són set peccats mortals, Qui ·ns fan tots jorns paranys o tals o quals Per metre ·ns tots en l' enganable ·bisma, E ·ns van punyent fort greu tota vegada, 25 Nos induhint e nostra carn malvada A grans delits, lexant a -z un depart Déu e son loc, hon no urem quint ne quart Si, donchs, virtut, que de tots béns és mara, Ab l' esforç seu no ·ns socorr' e ·ns empara. 30 Los corps són molts e -z en l' infern han para, Mals sperits nomnats de propi nom Que, no tament Déu, ver Déu e -z hom, Van detrás nós e cascú se prepara En dar -nos pich e fer -nos perdre l' arma, 35 Si u poden fer, e traure -la del carma Qu' és lo cors flach de nosaltres, catius, Qui navegant per l' enganable rius Trebucam dins, mas no finam la vida, Ans si ·ls seguim de foc portarem brida. \| 40 La del món cap, de grácia complida, [fol. 44v] Qui ·ns pren e ·ns trau d' efany e de perill, És palau bell de Déu, Pare e Fill, Sperit Sant, qu' és Trinitat unida, Mare de Déu que ·n ben fer *nos agença 45 E -z als grans ops nos fa bona valença Car, com som pres per nostre falliment, Ab cor umil a Déu, molt carament, Pregue tots jorns nos trague de presura E ·ns dó lo bé complit que tostemps dura. 50 [ Tornada ] Mare de Déu, si per desconexença Vers Vós fellim, o per nostr' invertença, No ·ns oblideu mas contínuament Pregau per nós, car nostre salvament Per Vós l' avem, de qui pres carn, sanc pura, 55 Déu, quant se més dins la vostra clausura. \|
	Observacions
	Núm. estrofes: 5. Núm. tornades: 1.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).