MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3719 (23 / November / 2024)

Vicenç de Beauvais (c. 1190 – 1264). Compendi historial [Català]. Traductors: Domènec, Jaume (fra) (? – 1384); Ginebreda, Antoni (c. 1340 – 1395)

Aquesta obra és:

Traducció de: Vicenç de Beauvais (c. 1190 – 1264). Speculum historiale [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2015-03-23
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Maria Toldrà
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Vicenç de Beauvais (c. 1190 – 1264)
Títol regularitzat:Compendi historial
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 123.1.1
Traductor:Domènec, Jaume (fra) (? – 1384)
Ginebreda, Antoni (c. 1340 – 1395)
Llengua:Català
Data:1363 - 1385
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Traductor
Text del pròleg:https:/​/​mariatoldra.wordpress.com/​2014/​07/​19/​proleg ...

Altres persones relacionades

Comitent:Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387)

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - Col·l. desc. Barcelona - s/n
Madrid - BNE - Manuscritos - 11518 - 1-432
Madrid - BNE - Manuscritos - 7811 - CCCCLXVv-CCCCLXVIIII
París - BnF - Manuscrits: Esp. - 186 - 1-350v

Bibliografia

Edicions:Ivars (1928), "Text de la versió valenciana de ..."
Toldrà (1992), Estudi i edició del Compendi ...
Bibliografia:Villanueva (1803-1852), Viage literario a las iglesias de ... vol. IV pp. 141-142
Villanueva (1803-1852), Viage literario a las iglesias de ... vol. XVIII pp. 222-224
Morel-Fatio (1892), Catalogue des manuscrits ... pp. 41
Massó i Torrents (1906), "Historiografia de Catalunya en ..." pp. 573-574
Miret i Sans (1909-1913), "Venda de llibres del Rey Martí ..."
Miret i Sans (1909-1913), "Llibres y joyes del Rey Martí no ..."
Vielliard (1930), "Nouveaux documents sur la culture ..."
Domínguez Bordona (1931), Catálogo de los manuscritos ... pp. 80-81
Batlle i Prats (1932), "Inventari dels llibres de ..." pp. 241
Bohigas (1941), "Notas sobre algunas crónicas ..." pp. 77-78
Junyent (1943), "Repertorio de noticias sobre ..." pp. 75
Coll i Alentorn (1971-1972), "Les cròniques universals ..." pp. 45
Madurell i Marimon (1974), Manuscrits en català anteriors a ... pp. 45
Badia (1983-1984), "Frontí i Vegeci, mestres de ..." pp. 194-197
Rubió i Balaguer (1984-1986), Història de la literatura ... vol. I pp. 136-137
Badia (1986), "Per la presència d'Ovidi a ..."
Riera i Sans (1987), "Presència de Josefus a les ..."
Toldrà (1992), Estudi i edició del Compendi ...
Puig i Oliver (2003), "El pagament dels inquisidors a la ..."
Callado Estela - Esponera Cerdán (2003), "Apuntamientos históricos sobre ...", p. 384.
Vincke (1941), Zur Vorgeschichte der spanischen ...
Doménech (1975), Crónica
Sierra Robles (1996), "Actas de los capítulos ..."
Bover (1991), "La venda del ms. de la Història ..."
Kraus (1974), Monumenta codicum manu scriptorum, pp. 92-93, 151.
Käppeli (1944), "Cronache domenicane di Giacomo ..."
Kaeppeli - Panella (1970-1993), Scriptores Ordinis Praedicatorum ..., vol. II, p. 319.

Observacions

El Compendi és una compilació d'història universal basada en Guillem de Nangis, Chronicon mundi, que li ofereix l'estructura cronològica general, i completada amb materials procedents de Vicenç de Beauvais, Speculum historiale, sovint de naturalesa no estrictament historiogràfica i difícils d'emmarcar en el marc cronístic anterior –per exemple, florilegis d'autors clàssics i vides de sants–, de finalitat didàctica i exemplificant pensada per a «los simples clergues e los lechs» a qui l'obra es destina. Entre les fonts menors hi ha Josefus, Pere Comestor, Godofrè de Viterbo, Martí de Troppau i Rodrigo Ximénez de Rada. Inclou una harmonia evangèlica del mateix autor, en què els episodis de la vida de Jesús s'integren en el marc cronològic general del Compendi i es completen amb apòcrifs. Al llibre II, Domènec compila passatges de Sext Juli Frontí, Llibre de l'art de cavalleria, Traductor: Anònim (Toldrà (1992), Estudi i edició del Compendi ...: 41-46). Comprèn quatre parts i arriba fins a l'any 626, però és inacabat: segons el pròleg a la tercera part, havia d'arribar «tro al present temps» (Badia (1983-1984), "Frontí i Vegeci, mestres de ...", p. 195), i cartes de 1386 i de 1406 parlen dels «quatra volums del Compendi istorial que mestre Jacme Domenge ha compost al molt alt senyor rey en Pera» (Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., I, 336, i II, 406).

El 1363, a Perpinyà, el rei Pere ordena a fra Jaume Domènec, inquisidor de Mallorca, que tradueixi «les històries que frare Vicent [...] recita en los seus libres historials» (Compendi, ms. Barcelona - Col·l. desc. Barcelona - s/n, ff. 15v-16). En una carta de 1363, el rei demana una còpia d'un «librum omnium ystoriarum» per tal que Domènec «translatari faciat ad opus nostri ystorias in eodem libro insertas» (Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., II, p. 148). L'autor hi treballava el 1372 (Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., I, p. 321, nota 1), s'hi refereix el 1379 en les seves genealogies dels reis de França, Navarra i Aragó (Doménech (1975), Crónica, p. 54) i cobra diverses quantitats pels serveis, inclosos els encàrrecs historiogràfics, que duia a terme per a la Corona com a mínim des de 1362 (Vielliard (1930), "Nouveaux documents sur la culture ...", pp. 25-26; Vincke (1941), Zur Vorgeschichte der spanischen ..., núm. 101; Puig i Oliver (2003), "El pagament dels inquisidors a la ...", p. 2003). Jaume Domènec va morir abans d'acabar el Compendi, el 1384. L'any següent, el rei va encomanar-ne la continuació a Antoni Ginebreda (Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., II, pp. 328-329, doc. 363 entre d'altres); sembla que Ginebreda no s'hi va dedicar amb prou intensitat ―si és que mai hi arribà a treballar, perquè als manuscrits no n'ha quedat constància― i Pere III ―que es feia llegir diàriament un fragment del Compendi― l'amenaçava un any després a passar l'encàrrec a algú altre (Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., I, p. 342, doc. 381, i 336; Riera i Sans (1987), "Presència de Josefus a les ...", p. 201). El 1406, el dominic Pere Riba recorda al rei Martí que uns anys enrere havia projectat una taula del Compendi que finalment no va tirar endavant (Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., II, p. 406 i cf. I, p. 435).

El Compendi va tenir una certa difusió al segle XV: apareix en inventaris de biblioteques (Miret i Sans (1909-1913), "Venda de llibres del Rey Martí ...", Miret i Sans (1909-1913), "Llibres y joyes del Rey Martí no ...", Batlle i Prats (1932), "Inventari dels llibres de ...", Junyent (1943), "Repertorio de noticias sobre ...", Madurell i Marimon (1974), Manuscrits en català anteriors a ..., Riera i Sans (1987), "Presència de Josefus a les ...", Hernando i Delgado (2002), "Del llibre manuscrit al llibre ...", pp. 269, 290, 357); és una de les fonts de l'anònim de la Crònica de 1425 (Coll i Alentorn (1971-1972), "Les cròniques universals ..."), i se n'extracta un fragment amb la correspondència d'Alexandre i Díndim, rei dels bramans, editat per Ivars (1928), "Text de la versió valenciana de ..." sense identificar-ne l'origen (vegeu Anònim, Lletres d'Alexandre el Gran al rei Dídimo, Traductor: Jaume (fra) Domènec).

Per a la figura de Jaume Domènec, les seves obres històriques i la documentació coneguda, vegeu Vincke (1941), Zur Vorgeschichte der spanischen ..., Käppeli (1944), "Cronache domenicane di Giacomo ..." i Kaeppeli - Panella (1970-1993), Scriptores Ordinis Praedicatorum ..., II, p. 319, Badia (1983-1984), "Frontí i Vegeci, mestres de ...", pp. 94-197, Sierra Robles (1996), "Actas de los capítulos ..." i Puig i Oliver (2003), "El pagament dels inquisidors a la ...".

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).