MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3717 (22 / November / 2024)

Valeri Màxim. Llibre de Valeri Màxim [Català]. Traductor: Canals, Antoni (c. 1352 – 1415/1419)

Aquesta obra és:

Traducció de: Valeri Màxim. Dictorum factorumque memorabilium [Llatí]

Aquesta obra té:

Traducció: Valeri Màxim. Libro de Valerio Máximo [Castellà]. Traductor: Zamora, Juan Alfonso de

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2024-07-11
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Valeri Màxim
Títol regularitzat:Llibre de Valeri Màxim
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 121.1.1
Traductor:Canals, Antoni (c. 1352 – 1415/1419)
Llengua:Català
Data:1395
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Íncipit del pròleg:Íncipit pròleg Canals: Al molt Reuerent Pare en Christ e Senyor meu molt alt, lo senyor en Jacme, per la prouidencia diuinal de la Sancta Esgleya Romana Cardenal bisbe de Sabina e administrador del bisbat de València; frare Antoni Canals, del orde dels frares preycadors...
Íncipit text:Íncipit pròleg Valeri Màxim: Per socorre e aiudar al treball dels homens, ab gran auiditat encerquants les hystories, dits e fets dignes de memoria, del Romans e daltres nacions, que en diuerses volums son contengudes...
Íncipit text: Los antichs regidors de Roma, moguts per doctrina moral, que mostra com deu homo justament viure, per auctoritat dels astrolechs...
Font:Valeri Màxim (1914), Llibre anomenat Valeri Màximo ...

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:... mas vulla acceptar ma seruitut e humil obediencia, en lo petit libre affectuosament intercluses. Conserue lo Sobiran Altisme vostra gran altea, en continua sanitat per lonch temps prosperant. Amen.
Èxplicit del text:... fon leuat de les espatles e abaxat als peus, per sentencia diffinitiua e manament del dit Cesar, qui viu en fama gloriosa, per secula seculorum.
Font:Valeri Màxim (1914), Llibre anomenat Valeri Màximo ...

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Traductor
Text del pròleg:http:/​/​translat.narpan.net/​prolegs/​3717-Antoni-Cana ...
Comentaris i glosses:Glosses interpolades procedents de Lucas, frater, Comentari de Dictorum factorumque memorabilium de Valeri Màxim (Avenoza (1994), "Antoni Canals i la traducció de ...").
Altres:Alguns manuscrits transmeten precedint el text la lletra del cardenal Jaume d'Aragó als consellers de Barcelona, i la resposta d'aquests.

Rúbrica: Tresllat de la letra quel Cardenal de Valencia trames als consellers de Barcellona com los enuia lo present libre (Valeri Màxim (1914), Llibre anomenat Valeri Màximo ...).

Altres persones relacionades

Dedicatari:Prades, Jaume de (1340 – 1396)

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - AHCB - Fons municipal: Manuscrits municipals - 01/1G-35 - 1r-224v
Barcelona - AHCB - Fons municipal: Manuscrits municipals - 01/1G-36 - 2r-148v
Barcelona - BC - Manuscrits - 356 - 2r-185v
El Escorial - RBME - Manuscritos - R.I.11 - 1r-243r
Madrid - BNE - Manuscritos - 8242 - 1r-240v
París - BnF - Manuscrits: Esp. - 10 - 1r-172v
Perpinyà - MP - Manuscrits - 27 - 1r-185r
València - BHUV - Manuscrits - 285 - 1r-159r
Vic - ABEV - Manuscrits - 187 - 1r-6v
Vic - ABEV - Manuscrits - 233 - 8-254v
Vic - ABEV - Manuscrits - 234 - 251

Bibliografia

Edicions:Valeri Màxim (1914), Llibre anomenat Valeri Màximo ...
Edicions:|bib 35384
Bibliografia:Riquer - Comas (1964), Història de la literatura ... vol. II pp. 445-450
Avenoza (1994), "Antoni Canals i la traducció de ..."
Avenoza Vera (2000), "El paper d'Antoni Canals en la ..."
Escayola Rifà (2003-2004), "Estudi dels Valeri Màxim L-35 i ..."
Martínez (2007), "Sobre la intencionalitat de ..."
Rovira Cerdà (2012), "Les intervencions de Canals en el ..."
Rovira Cerdà (2012), "Valeri Màxim: comentaris ..."
Martínez Romero (2022), ""Non era letto da'dotti né ..."
|bib 35384

Observacions

Canals va dedicar la traducció a Jaume d'Aragó, bisbe de València i cardenal de Sabina. Es conserva l'exemplar, copiat per Bartol de Savalls (fl. 1394 - 1408) i miniat, que el bisbe va regalar als consellers de la ciutat de Barcelona (Barcelona - AHCB - Fons municipal: Manuscrits municipals - 01/1G-35), i la còpia que van encarregar-ne els consellers el 1408 per preservar l'exemplar original (Barcelona - AHCB - Fons municipal: Manuscrits municipals - 01/1G-36) (Valeri Màxim (1914), Llibre anomenat Valeri Màximo ..., I, pp. xxii-xxiv; Escayola Rifà (2003-2004), "Estudi dels Valeri Màxim L-35 i ...").

Martí de Riquer va cridar l'atenció sobre el manuscrit llatí Madrid, Biblioteca Nacional, ms. 7540, i va afirmar que Canals devia fer la traducció sobre aquest exemplar, que exhibeix les armes del cardenal Jaume d'Aragó al peu del f. 2v i que, com mostren les miniatures i la decoració, va ser executat en el mateix taller valencià que el manuscrit de la versió de Canals enviat a Barcelona pel cardenal el 1395 (Riquer - Comas (1964), Història de la literatura ..., II, pp. 445-447, que es basa en Bohigas (1963), "El miniaturista valencià del ..."; la relació entre els dos manuscrits ha estat confirmada pels historiadors de l'art: vegeu Planas Badenas (1998), El esplendor del gótico catalán ..., p. 132, n.). El manuscrit llatí de Madrid, a més, acompanya el text de Valeri Màxim amb els comentaris de frater Lucas (Lucas, frater, Comentari de Dictorum factorumque memorabilium de Valeri Màxim) (fins al començament del llibre V) i de Dionigi da Borgo San Sepolcro (a partir del llibre V), dels quals Canals se serveix en al seva versió (vegeu Avenoza (1994), "Antoni Canals i la traducció de ...", pp. 90-91).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).