MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

op3714 (22 / November / 2024)

Gualandi de Pisa, Taddeo de'. Visio Ludovici Franci

Aquesta obra té:

Traducció: Gualandi de Pisa, Taddeo de'. Visió de Louis d'Auxerre [Català]

	Publicació de la fitxa: 2011-07-28 Darrera modificació: 2016-02-28
	Bases de dades:	Translat
	Descripció
	Autor:	Lluís Cabré, Sílvia Teulats
	Estat:	bàsica
	Identificació
	Autor:	Gualandi de Pisa, Taddeo de'
	Títol regularitzat:	Visio Ludovici Franci
	Identificació de l'obra:	Codi de Translat: TCM 116.1
	Llengua:	Llatí
	Data:	1360
	Bibliografia
	Edicions:	Strecker "Literarische Nachfolge des ..." Barillari (2008), "Il Purgatorio di Ludovico di Sur ..."
	Bibliografia:	Frati (1891), "Tradizioni storiche del ..." Strecker "Literarische Nachfolge des ..." Hammerich (1929), "Le Pélegrinage de Louis ..." Shields (1988), "The French Accounts" Picard (1988), "The Italian Pilgrims" Barillari (2008), "Il Purgatorio di Ludovico di Sur ..."
	Observacions
	Aquest text pertany a la tradició de viatges al Purgatori de sant Patrici. Es presenta en dues formes. La primera (a) és un report escrit per fra Taddeo, lector a Santa Maria in Aracoeli, l'1 de gener de 1360 a Roma, a partir del relat del cavaller Louis d'Auxerre (o Lluís de França), que havia anat al Purgatori el 17 de setembre de 1358; aquest relat, després de la introducció de fra Taddeo, està reproduït en primera persona i es caracteritza perquè Louis d'Auxerre diu que a la sortida del Purgatori es va trobar amb Malatesta de Rimini, dit l'Hongarès, el viatge del qual està efectivament documentat el 1358 (Strecker "Literarische Nachfolge des ...", pp. 226-245; cf. Shields (1988), "The French Accounts", pp. 91-92, i Richard (1992), "Un comte d'Auxerre en Irlande au ...", pp. 49-50). La segona forma (b) és un report anònim, que comença en tercera persona però aviat passa a la primera, dit per un cert cavaller «Lodoycus de Sur» que havia viatjat al Purgatori el 17 de setembre de 1358; també al final afirma: «vidi dominum Malatestam Hungarum» (ed. Barillari (2008), "Il Purgatorio di Ludovico di Sur ..."). Tant la versió catalana com la veneciana corresponen a la forma (a) (vegeu el stemma de Barillari (2008), "Il Purgatorio di Ludovico di Sur ..."). Frati (1891), "Tradizioni storiche del ..." va creure que aquest Ludovicus de Sur era un viatger diferent de Louis d'Auxerre, però aviat es va rebutjar aquesta interpretació (Hammerich (1929), "Le Pélegrinage de Louis ...", p. 119, n. 5). Barillari (2008), "Il Purgatorio di Ludovico di Sur ...", p. 760, n. 6, sembla considerar novament que es tracta de dues obres diferents, i que el conjunt de manuscrits no transmet una sola obra sinó textos d'una mateixa família; certament, hi ha diferències importants entre les formes (a) i (b) i entre les versions romàniques (cf. Picard (1988), "The Italian Pilgrims", pp. 176-177). Amb tot, la coincidència de la data (17 de setembre de 1358) assegura que «de Sur» és corrupció de «d'Auxerre». Per tant, la forma (b) és probablement una derivació de la forma (a), havent-ne suprimit la introducció de fra Taddeo. Richard (1992), "Un comte d'Auxerre en Irlande au ..." proposa identificar Lluís d'Auxerre amb Lluís I de Chalon-Auxerre (1339-1398), dit el Cavaller Verd i comte de Tonnerre (1379-1398). El seu fill, Lluís II de Chalon-Auxerre, fugí amb Joana de Perellós, neboda de l'autor del Viatge al Purgatori de sant Patrici, i repudià la seva muller, Maria de Trémoille. Als dos testimonis en italià registrats a Barillari (2007), "I volgarizzamenti e i rifacimenti ..." i Barillari (2008), "Il Purgatorio di Ludovico di Sur ...", s'hi ha d'afegir el manuscrit Florència, Biblioteca Medicea Laurenziana, Acquisti e doni 218, ff. 131-135v.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).