MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3713 (16 / juny / 2024)

Sèneca. De providència [Català]. Traductor: Canals, Antoni (c. 1352 – 1415/1419)

Aquesta obra és:

Traducció de: Sèneca. De providentia [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2015-02-17
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Sèneca
Títol regularitzat:De providència
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 113.1.1
Traductor:Canals, Antoni (c. 1352 – 1415/1419)
Llengua:Català
Data:estimada - 1396 - 1404
Notes sobre la datació:La traducció està dedicada a Ramon Boïl, governador del regne de València. Boïl va ocupar aquest càrrec entre 1396 i 1404. Per a més precisions, vegeu Observacions.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:Pròlech d'aquest libre, apellat “Libre de Sènecha, de Providència” (rúbrica pròleg)
Íncipit del pròleg:Al molt noble mossèn Ramon Boil, governador del regne de València, ffrare Anthoni Canales, dels frare preycadors, indigne mestre en la sancta tehologia, devota e inclinada subjecció. Rumor e querimònia popular que en les curiositats excessives tempta de pugar-se'n al sobiran cel per escudrinyar lo consell de Déu ... (p. 85)
Íncipit text:Una qüestió m'as feta, Lucill, bell dexeble meu: com lo món se regescha per la providència divinal, ¿com hi ve que als bons hòmens se esdevenen mals? La qual qüestió se fóra mils menada com feyam ... (p. 88)
Font:Canals (1935), Scipió e Aníbal. De ...

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:... preguar los sants àngels que·us il·luminen lo enteniment e·us inflamen lo cor com legirets lo dit libre. Amén. (p. 88)
Èxplicit del text:... que no porà respirar ni tirar lo alè. Tot quan és, se cuyta a la mort del hom. ¿E per què havets temos de la cosa que·s fa tantost? Per certes, massa temets. (p. 120)
Font:Canals (1935), Scipió e Aníbal. De ...

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Traductor
Text del pròleg:http:/​/​translat.narpan.net/​prolegs/​3713-Antoni-Cana ...

Altres persones relacionades

Dedicatari:Boïl, Ramon (m. 1407)

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - RABL - 3-I-7 - 28-35v
Montserrat - BAM - Manuscrits - 993 - 210v-220r
Completa - Barcelona - BC - Manuscrits - 1030 - 1r-23r
Fragmentària - Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 573 - f. 137v

Bibliografia

Edicions:Bofarull i Brocà (1868), "Opúsculos catalanes", pp. 561-580
Canals (1935), Scipió e Aníbal. De ..., pp. 85-120
Bibliografia:Condom i Gratacós (1983), "Tradició retòrica en el Libre ..."
Martínez Romero (1993), ""No·m direu que lo dit Sèneca ..."
Martínez Romero (1996), "Antoni Canals, Alonso de ..."

Observacions

S'ha suggerit que un dels mòbils de la traducció podia ser el desig de Canals de reconciliar-se amb el rei Martí i amb el governador Boïl; en aquest cas, es podria datar cap a 1401 (Canals (1935), Scipió e Aníbal. De ..., pp. 7 i 22-23).

L'antígraf llatí devia contenir errors i glosses, a jutjar per la traducció i l'addició de fragments d'altres obres senequianes i d'altres autors (Canals (1935), Scipió e Aníbal. De ..., pp. 177-179; Condom i Gratacós (1983), "Tradició retòrica en el Libre ..."). Per al pròleg i la justificació de la traducció, vegeu també Riquer - Comas (1964), Història de la literatura ..., II, pp. 450-454, i Martínez Romero (1993), ""No·m direu que lo dit Sèneca ...").

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).