MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3711 (19 / April / 2025)

Càpua, Ramon de; Antonio da Siena, Tommaso d' (fl. s. XV in.). Vida de la benaventurada Caterina de Sena [Català]

Aquesta obra és:

Traducció de: Càpua, Ramon de. Vita B. Catherinae de Senis [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2015-05-21
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Lluís Cabré, Montserrat Ferrer
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Càpua, Ramon de
Antonio da Siena, Tommaso d' (fl. s. XV in.)
Títol regularitzat:Vida de la benaventurada Caterina de Sena
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 107.1.4
Llengua:Català
Data:1494
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Transmissió

Impresos:Barcelona, Joan Rosenbach, 1 febrer 1499 – Ramon de Càpua, Tommaso d'Antonio da Siena, Vida de la benaventurada Caterina de Sena
Barcelona, Carles Amorós, 26 febrer 1524 – Ramon de Càpua, Tommaso d'Antonio da Siena, Vida de la benaventurada Caterina de Sena

Bibliografia

Bibliografia:Casas Nadal (2007), "Les versions catalanes de la ..."
Arronis i Llopis - Garcia Sempere (2008-2009), "Referents italians en la cultura ..."

Observacions

Tommaso d' Antonio da Siena (fl. s. XV in.), deixeble de santa Caterina, va fer un compendi de la Legenda maior conegut com a Legenda minor. El text català tradueix la Legenda minor, incoporant la vida de la santa al Flos sanctorum (Casas Nadal (2007), "Les versions catalanes de la ...", pp. 102-103).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).