MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3709 (19 / April / 2025)

Càpua, Ramon de. Vida de la seràfica santa Caterina de Sena [Català]. Traductor: Vesach, Tomàs de (1476 – 1536)

Aquesta obra és:

Traducció de: Càpua, Ramon de. Vita B. Catherinae de Senis [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2015-02-17
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Lluís Cabré, Montserrat Ferrer
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Càpua, Ramon de
Títol regularitzat:Vida de la seràfica santa Caterina de Sena
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 107.1.2
Traductor:Vesach, Tomàs de (1476 – 1536)
Llengua:Català
Data:1511
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:La vida de la serafica sancta Catherina de Sena novament per un devot affectat religios della complidament arromançada e de moltes istories istoriada E oresmenys per un reverent mestre en sacra theologia o lnt be e diligentment corregida y examinada
Íncipit del pròleg:Escriu lo seguent prolech a la reverent priora del monestir de les monges de la benaventurada sancta Catherina de Sena aquel lo nom del qual esta escrit per les capletres dels capitols de la present istoria (rúbrica) / A la molt reverent y entre les virtuoses virtuosa religiosa sor Anna Torrella del devot monestir de les monges de la seraphica e benaventurada sancta Catherina de Sena del sagrat orde dels frares preycadors dins la insigne ciuta de Valencia ... (f. 1r)
Íncipit text:Íncipit pròleg autor: Comença lo segon prolech en comendacio de la gloriosa sancta Catherina de Sena ordenat per lo reuerendissim frare Ramon de Capua mestre general del orde sagrat de preicadors e confessor de la dita verge sancta (rúbrica) / Deu es de la aguila volant fins a la altitut del supremo cel reuelant los secrets del diuinal consell a la esglesia militant ... (f. 5r)
Íncipit text: Comença la primera part de la vida o legenda de la seraphica sancta Catherina de Sena beata de la penitencia del glorios pare sent Domingo fundador del sagrat orde dels frares de pricados en la qual se tracta de la progenie de aquella e de aquelles coses ques contengueren enues ella ans que fos publicament manifestada E primerament de son pare e de sa mare e de la condicio de aquells Capitol primer (rúbrica) / A on la ciutat de Sena de la regio toscana vn home nomenat Jaume lo pare del qual vulgarment era dit segons lo costum de aquella patria en benencasa Era lo dit Jaume home de condicio molt simple ...(f. 17r)
Font:Imprès: València, Joan Jofre, 17 setembre 1511 – Ramon de Càpua, Vida de la seràfica santa Caterina de Sena, Traductor: Tomàs de Vesach

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:... loha al seu espos immortal dient e cantant ab lo psalmista Fiat pax in virtute tua et abundantia in turribus tuis lo qual dit espos viu e regna ab deu lo pare en vnitat del sperit sanct per tostemps Amen. (f. 4r)
Èxplicit del text:Èxplicit pròleg autor: ... E axi atorgant nos ho lo altisim sera terminada tota la obra a lahor de la excelsa trinitat A la qual es honor e gloria per tostemps Amen (f. 15r)
Èxplicit text: ... La qual gloria aquella eterna bondat per los merits e pregaries daquesta verge li placia a mi e als altres fills seus e filles voler nos donar La qual eterna bondat vna en trinitat e trinitat en vnitat viu e regna per tots los segles dels segles Amen (f. 238v)
Font:Imprès: València, Joan Jofre, 17 setembre 1511 – Ramon de Càpua, Vida de la seràfica santa Caterina de Sena, Traductor: Tomàs de Vesach

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Traductor

Altres persones relacionades

Dedicatari:Torrella, Anna (fl. 1511)

Transmissió

Impresos:València, Joan Jofre, 17 setembre 1511 – Ramon de Càpua, Vida de la seràfica santa Caterina de Sena, Traductor: Tomàs de Vesach

Bibliografia

Edicions:Casanova (2007), "Caterina de Sena en català: la ..." - N'edita el pròleg.
Bibliografia:Ferrando Francés (1983), Els certàmens poètics ... pp. 70-671
Wittlin (1998), "La Vida de Santa Caterina de ..." pp. 328-331
Casas Nadal (2007), "Les versions catalanes de la ..."
Juan-Mompó (2010), "Aportacions lingüístiques de la ..."
Casanova (2007), "Caterina de Sena en català: la ..."
Arronis i Llopis - Garcia Sempere (2008-2009), "Referents italians en la cultura ..."

Observacions

Traducció de la Legenda maior, dedicada a Anna Torrella (fl. 1511), priora del convent de Santa Caterina de València, feta evitant l'estil «poètic» i «artitzat», segons diu el pròleg (Casanova (2007), "Caterina de Sena en català: la ...", pp. 209-211), potser al·ludint a la versió de Miquel Peres (Antoní de Florència, Vida de santa Caterina de Sena, Traductor: Miquel Peres). En aquest convent, Tomàs de Vesach va organitzar-hi un certamen poètic el 29 de setembre de 1511, el mateix mes de l'edició de la traducció (Casas Nadal (2007), "Les versions catalanes de la ...", pp. 100-102). La traducció es va tornar a publicar el 1736 (Casanova (2007), "Caterina de Sena en català: la ...", p. 211, n. 6; Casas Nadal (2007), "Les versions catalanes de la ...", p. 102, n. 34, amb bibliografia).

No hem vist el manuscrit de la traducció anònima de la Legenda maior (Ramon de Càpua, Llegenda de la meravellosa santa Caterina de Sena), però a jutjar pel fragment editat per Wittlin (1998), "La Vida de Santa Caterina de ...", p. 330, la versió de Vesach en sembla una amplificació.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).