MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3708 (19 / April / 2025)

Càpua, Ramon de. Llegenda de la meravellosa santa Caterina de Sena [Català]

Aquesta obra és:

Traducció de: Càpua, Ramon de. Vita B. Catherinae de Senis [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2015-02-17
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Lluís Cabré, Montserrat Ferrer
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Càpua, Ramon de
Títol regularitzat:Llegenda de la meravellosa santa Caterina de Sena
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 107.1.1
Llengua:Català
Data:ante 1458
Notes sobre la datació:Consta a l'inventari de la reina Maria (1458). Vegeu Observacions.

Contingut

Conservació:completa

Transmissió

Manuscrits:Madrid - BNE - Manuscritos - 8214 - 1r-162r

Bibliografia

Bibliografia:Wittlin (1998), "La Vida de Santa Caterina de ..." pp. 329-331
Casas Nadal (2007), "Les versions catalanes de la ..."
Arronis i Llopis - Garcia Sempere (2008-2009), "Referents italians en la cultura ..."

Observacions

L'original de la Legenda maior conté dos pròlegs i tres parts. Aquesta versió és traducció fidel de la Legenda maior feta en l'entorn dominic valencià; el primer pròleg de Ramon de Càpua es manté en llatí (Casas Nadal (2007), "Les versions catalanes de la ...", p. 96).

En l'inventari de la reina Maria de Castella (1406 – 1458) (1458) se n'enregistra un exemplar, que començava amb el primer pròleg en llatí («Vox spiritualis est aquile») i acabava en català («per avant lo vulla guardar, amén») (Toledo Girau (1961), Inventarios del Palacio Real de ..., p. 57, ítem 56). Si es tracta de la mateixa traducció, s'hauria de datar abans de 1458 (Casas Nadal (2007), "Les versions catalanes de la ...", p. 96 dóna per error la data de 1457)..

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).