MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3706 (23 / November / 2024)

Petrarca, Francesco. Lletra de reials costums [Català]

Aquesta obra és:

Traducció de: Petrarca, Francesco. Familiarum rerum, XII, 2 [Llatí]

Aquesta obra té:

Traducció: Petrarca, Francesco. Letra de reales costumbres [Castellà]

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2015-02-17
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Petrarca, Francesco
Títol regularitzat:Lletra de reials costums
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 100.2.1
Llengua:Català
Data:ante 1460
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:Letra de reyals custums tremesa per misser Francesch petrarcha a mossen nicholau adzerol seneschal del regna de Napolls per lo rey fill del princep de Taranto e marit segon de la Reyna Johana apres quell dit Rey e Reyna perseguits per sos barons agueren a derenclir Napolls he fugir en prohençe e puys victoriosament tornaren en Napolls e cobraren son regna lo qual en lo cas que feu la dita letra possehiren en paciffica pau apres lagueren recobrat.
Íncipit text:Egregi Baro. Ja veig que a la fi la fe venç infealtat, e desleyaltat e la ffranquesa, avaritia e humilitat, superbia e oy fa loch a caritat, e desesperació a esperança ...
Font:Moliné i Brasés (1908), "La Letra de reyals custums del ...", p. 347

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:... E la anima apres que sera partida dels cors pus leugerament e millor vollera a les aternals cadires, segons opinió destiçero (sic), e nos ho sabem. A Deu te coman honor del Regne e nostra. Feta, etc.
Font:Moliné i Brasés (1908), "La Letra de reyals custums del ...", p. 351

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 6 - 49v-62r
Madrid - BNE - Manuscritos - 7811 - 75r-77v + 78r-82r

Bibliografia

Edicions:Moliné i Brasés (1908), "La Letra de reyals custums del ..." - Edita el text del manuscrit Barcelona - BC - Manuscrits - 6
Bibliografia:Moliné i Brasés (1909), "Adició a la Letra de reyals ..."
Riquer (1963-1968), Lletres de batalla, cartells de ... vol. I - 127-130
Riera i Sans (1989), "Catàleg d'obres en català ..." pp. 704-705
Riquer (1990), Aproximació al Tirant lo Blanc pp. 185, 255-256
Villar Rubio (1995), Códices petrarquescos en España pp. 38-39, 155-156
Chiner Gimeno (1997), "El consell d'Abdal·là Salomó ..."
Wittlin (2002), "L’antiga traducció catalana ..."
Calvo Valdivielso (2007), "Las versiones catalana y ..."
Colón Domènech (1993), "Problemes lingüístics entorn ...", pp. 238-244
Colón Domènech (1997), Estudis de filologia catalana i ..., pp. 26-28

Observacions

La versió catalana de la lletra va ser incorporada íntegrament al capítol 143 del Tirant lo Blanc (1460-1464). Wittlin (2002), "L’antiga traducció catalana ..." compara el text llatí, el text dels manuscrits catalans i el text del Tirant. El manuscrit Madrid, BNE, 7811 compila lletres de batalla i altres textos cavallerescos, i s'ha suposat que el contingut procedia dels papers de Joanot Martorell (Riquer (1963-1968), Lletres de batalla, cartells de ..., vol. I, pp. 128-129).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).