MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3704 (22 / November / 2024)

Pedro Alfonso. Diàleg [Català]

Aquesta obra és:

Traducció de: Pedro Alfonso. Dialogi Petri christiani et Moysi iudaei [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2019-03-25
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Pedro Alfonso
Títol regularitzat:Diàleg
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 95.1.1
Llengua:Català
Data:s. XV in.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:fragmentària

Íncipit

Íncipit text:Vegeu Barcelona - ADB - Còdexs: fragments - s/n

Èxplicit

Èxplicit del text:Vegeu Barcelona - ADB - Còdexs: fragments - s/n

Transmissió

Manuscrits:Sevilla - Colombina - Manuscritos - 5-5-26 - 87r-95v
Fragmentària - Barcelona - ADB - Còdexs: fragments - s/n - 1r-2v

Bibliografia

Edicions:Ainaud de Lasarte (1943), "Una versión catalana desconocida ...", pp. 371-373
Bibliografia:Ainaud de Lasarte (1943), "Una versión catalana desconocida ..."
Riera i Sans (1989), "Literatura antijueva en català ..." pp. 224-225
Puig i Oliver (2001), "Més nous textos catalans antics ..." pp. 483, 502-503
Reinhardt - Santiago-Otero (1986), Biblioteca bíblica ibérica ... pp. 250-258
Alfons (2017), Llibre de formació escolar ...
Puig i Oliver (2006), "Un altre fragment de la ..."

Observacions

D'aquesta versió, se n'ha conservat el títol III i un fragment del IX (ms. Colombina), i un fragment del títol III i un alre del V (ms. Arxiu Diocesà). En el passatge del títol III on coincideixen els dos manuscrits, el text presenta diferències (Puig i Oliver (2001), "Més nous textos catalans antics ...", p. 503).

Hi havia un exemplar de l'obra "in vulgari cathalano" (inc. "Encara si vols", expl. "de la part detràs vers no") a la biblioteca de Benet XIII (1395-1417) a Peníscola (Perarnau i Espelt - Serrano i Calderó (1987), "Els inventaris de la biblioteca ...", pp. 175 i 271). Un inventari de 1410 enregistra un llibre "appellat Pere Alfonso" (Madurell i Marimon (1974), Manuscrits en català anteriors a ..., p. 36, doc. 31.6), probablement català a la vista del conjunt de la biblioteca.

D'altra banda, en el pròleg de la seva edició de la Disciplina Clericalis del mateix Pedro Alfonso, Jaume Riera discuteix la possibilitat que alguns dels exempla que conté aquesta obra circulessin en català (Alfons (2017), Llibre de formació escolar ..., p. 41-56). Serien dues contalles mitjançant el Llibre dels escacs (Jaume de Cèssulis, Llibre de les costumes e oficis dels nobles sobre el joc dels escacs); una altra a través de la versió del Breviloqui de Joan de Gal·les (Joan de Gal·les, Breviloqui o breu parlament dels antics prínceps e filosofs, Traductor: Anònim); tretze més en la traducció anònima del Recull d'exemples i miracles ordenats per alfabet d'Arnau de Lieja (Arnau de Lieja, Recull d'exemples i miracles ordenats per alfabet, Traductor: Anònim), i, finalment, quinze contalles també a la traducció catalana de les Faules d'Isop (Isop, Isop), procedents d'una compilació alemanya i havent passat per una versió castellana prèvia.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).