MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3702 (22 / November / 2024)

Ermengaud, Matfre (fl. s. XIII – c. 1322). Breviari d'amor [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Ermengaud, Matfre (fl. s. XIII – c. 1322). Breviari d'amor [Occità]

Aquesta obra té:

Traducció: Ermengaud, Matfre (fl. s. XIII – c. 1322). Breviario de amor [Castellà]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2012-05-15
Darrera modificació: 2022-08-09
Bases de dades:Sciència.cat, Translat

Descripció

Estat:completa

Identificació

Autor:Ermengaud, Matfre (fl. s. XIII – c. 1322)
Títol regularitzat:Breviari d'amor
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 87.1.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - ante 1385
Notes sobre la datació:El manuscrit Barcelona - Palau - IV està datat el 7 de juny de 1385
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Invocació:Al marge inferior del f. I hi ha una nota en llatí escrita en sentit invers del ms.: «Dominus Deus meus, in te speravi». [BC 266].
Íncipit del pròleg:«Ací comense lo sagüent libre appellat Breviari d'Emor. — Primerament lo mestra prega Nostro Senyor Déu e la Verge Maria que li do gràcia de bé a fer e ben dir e de la obra acomplir. Amén. — Leix-sa quescun lo seny e l'enteniment, lo saber e la suptilitat, a l'enginy apendre de la santa Trinitat, qui és solament un ver Déu en qui és tot poder, lo qual donà als infants rahó e paraula, e liberalment sa gràcia habundosament tremet tot dia a aquells a qui Déu plau...», (ff. 1ra-2rb), [BC 266]
Íncipit text:«Açí comensa la matèria de l'arbre d'emor en general. — Sàpien tots aquells qui són faells amadors que dues maneres hi ha de amar: la una anch no ach comensament ni haurà fi...», (f. 2rb), [BC 266]

Èxplicit

Èxplicit del text:(truncat): «[...] Sermó de l'avaniment del Sant Sperit e per qual rahó fo tramès an aytall guisa. — [...] ... e en tal manere vindràs per aytal camí a la glòria de Paradís, hon són los sants, e auràs ab ells ensemps glòria e banuyransa sens fi. — Amén.», (f. 152va), [BC 266]

Materials complementaris

Altres:Al marge superior del f. 1 hi ha una nota, el principi de la qual fou tallat en relligar el ms., i que correspon al començament del text: «[...] gran de bé a fer e ben dir e de la obra acomplir. Amén.», [BC 266]

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 72 - 1-253
Barcelona - Palau - IV - 1-188v
Londres [London] - BL - Manuscripts: Add. - 16433 - 4-105v
Londres [London] - BL - Manuscripts: H. Y. Thompson - 31 - 1r-259r
Madrid - BNE - Manuscritos: Res. - 203 - 1-164v
París - BnF - Manuscrits: Esp. - 205 - 1-199v
París - BnF - Manuscrits: Esp. - 353 - 1r-192r
Completa - Barcelona - BC - Manuscrits - 266 - A - 1r-152v
Fragmentària - Barcelona - BC - Manuscrits - 1486 - 24r-v
Fragmentària - Gant - UGent - Handschriften - BHSL.HS.3284
Atestacions documentals:
  1. Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.1, s. núm., ff. 1r-35v – 30 desembre 1390 – ítem 6
  2. Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.1, s. núm. – 3 agost 1398 – ítem 4
  3. Barcelona - ACB - Dignitats i oficis: Notaria particular – vol. 345, núm. 2 – 2 agost 1410 – ítem 3
  4. Catí (Alt Maestrat) - APCatí - Protocols notarials – inv. anònim (plec solt) – 30 setembre 1450 – ítem 1

Bibliografia

Edicions:Barnils i Giol (1916), "De la traducció catalana del ..." - Fragments.
Vilaseca (des. 1925), "Foli d'un códex catalá del ..." - fragmentària - Edita el fragment de BC 1486.
Ermengaud (1980), Breviari d'amor: manuscrit ... - Edita el manuscrit Madrid - BNE - Manuscritos: Res. - 203
Wittlin (1984), "Fragment d'una enciclopèdia ..." - fragmentària - Edita el fragment de BC 1486.
Tobella Vergés (1992), The Catalan tradition of Matfre ... - N'edita set capítols.
Capdevila Arrizabalaga (2016), "«Dels XII signes del cel e de la ..." - fragmentària
Catàlegs i repertoris:Concheff (1985), Bibliography of Old Catalan Texts, p. THT***
Edicions:Capdevila Arrizabalaga (2018), "Un manuscrit perdut: el Breviari ..."
Bibliografia:Casanovas (1906), "Còdecs de l'Arxiu del Palau"
Ricketts (1972), "The Hispanic Tradition of the ..."
Ferrando Francés (1984), "El Breviari d'amor en llengua ..."
Ferrando Francés (1992), "Noves dades sobre el Breviari ..."
Tobella Vergés (1992), The Catalan tradition of Matfre ...
Ricketts (2006-7), "Fragments d'un manuscrit du ..."
Ricketts (2010), "Texte, transmission et traduction ..."
Velasco González (2016), "Els llibres del comte Pere II ..."
Capdevila Arrizabalaga (2020), "Una altra versió del Breviari d ..."

Observacions

La traducció és anterior al 7 de juny de 1385, quan va ser acabat de copiar el manuscrit Barcelona - Palau - IV; Tobella Vergés (1992), The Catalan tradition of Matfre ... la considera de l'últim terç del segle XIV (apud Ricketts (2010), "Texte, transmission et traduction ..."; no hem pogut consultar la tesi de Tobella). Un inventari de 1398 ja enregistra l'obra en català (Iglesias Fonseca (1996), Llibres i lectors a la Barcelona ..., doc. 4, ítem 3); no es pot determinar la llengua dels exemplars documentats abans d'aquesta data (per als testimonis documentals, vegeu Cingolani (1990-1991), "Nos en leyr tales libros ...", pp. 57-62).

La traducció catalana, en prosa, comprèn els vv. 123-26070 de l'original: omet els 122 versos prologals i les vides dels apòstols Andreu, Joan i Tomàs, i el tractat «D'amor de mascl'ab feme» (que inclou el «Perilhos tractatz d'amor de donas») i el capítol «D'amor d'efan». Excepcionalment, el manuscrit Madrid - BNE - Manuscritos: Res. - 203 transmet els vv. 1-22 en occità precedint la traducció.

En el manuscrit París - BnF - Manuscrits: Esp. - 205 i en el còdex a què pertanyen els fragments Gant - UGent - Handschriften - BHSL.HS.3284, el Breviari és seguit pel fragment de l'Evangelium Nicodemi català contingut també en el Llibre de Gènesi (caps. «De l'escrit de Nicodemus» i «De l'escrit que féu Alexandri» (veg. Ricketts (2006-7), "Fragments d'un manuscrit du ...", p. 233). Capdevila Arrizabalaga (2020), "Una altra versió del Breviari d ...", a partir de l'estudi d'aquests manuscrits, conclou que, quan el text s'acosta als episodis de la Passió i la Ressurrecció, aquests manuscrits se separen de l'original, per influència i contacte amb la Crònica universal de la Creació fins a Constantí.

Wittlin (1984), "Fragment d'una enciclopèdia ..." edita el fragment del manuscrit Barcelona - BC - Manuscrits - 1486 creient que pertany a una enciclopèdia catalana anònima. Aquest fragment ja havia estat editat per Vilaseca (des. 1925), "Foli d'un códex catalá del ...", que tampoc l'identificà (vegeu Ferrando Francés (1984), "El Breviari d'amor en llengua ...", p. 109, n. 6; Ferrando Francés (1992), "Noves dades sobre el Breviari ...", p. 49, n. 6, segons comunicació de Jaume Riera).

Capdevila Arrizabalaga (2018), "Un manuscrit perdut: el Breviari ..." edita els fragments conservats fotogràficament del manuscrit perdut de la Biblioteca del Palau.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).