MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3701 (23 / November / 2024)

Ermengaud, Matfre (fl. s. XIII – c. 1322). Breviari d'amor

Aquesta obra té:

Traducció: Ermengaud, Matfre (fl. s. XIII – c. 1322). Breviari d'amor [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Ermengaud, Matfre (fl. s. XIII – c. 1322). Breviario de amor [Castellà]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2016-02-28
Bases de dades:Sciència.cat, Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Ermengaud, Matfre (fl. s. XIII – c. 1322)
Títol regularitzat:Breviari d'amor
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 87.1
Llengua:Occità
Data:1288 - c. 1292

Bibliografia

Edicions:Ermengaud (1976 [2012] - 2004), Le Breviari d'amor de Matfre ...

Observacions

Per a la tradició occitana del Breviari, vegeu |1862, que col·laciona un passatge occità amb les seves versions catalana i castellana, i tendeix a considerar que la castellana depèn de la catalana (pp. 234 i 253; cf. Ferrando Francés (1984), "El Breviari d'amor en llengua ...", p. 113; Ferrando Francés (1992), "Noves dades sobre el Breviari ...", p. 58); la comparació ho confirma.

La primera dada sobre la presència del text occità a Catalunya és la còpia d'un manuscrit a Lleida, ca. 1320 (Ferrando Francés (1984), "El Breviari d'amor en llengua ...", p. 112; Ferrando Francés (1992), "Noves dades sobre el Breviari ...", p. 54).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).