MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3700 (23 / November / 2024)

Saxònia, Ludolf de. Quart del Cartoixà [Català]. Traductor: Corella, Joan Roís de (1435 – 1497)

Aquesta obra és:

Traducció de: Saxònia, Ludolf de. Vita Christi [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2015-02-17
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Saxònia, Ludolf de
Títol regularitzat:Quart del Cartoixà
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 84.1.4
Traductor:Corella, Joan Roís de (1435 – 1497)
Llengua:Català
Data:1495
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:Comenca lo quart del cartoxa aromancat corregit simenat e ben examinat per lo reuerent e magnifich mestre joan roic de corella caualler e mestre en sacra theologia (f. 2v)
Íncipit text:De la passio del senyor nostre Capitol I (rúbrica) / La passio de nostre senyor de jesucrist a les deuotes cristianes penses en aquest libre se presenta de la qual lo cristia se deu recordar almenys set vegades lo dia. Diu sanct bernad que la cotidiana liço nostra deu esser de la passio de Jesus continua memoria ... (f. 2v)
Font:Incunable València, Llop de la Roca, 26 novembre 1495 – Ludolf de Saxònia, Quart del Cartoixà, Traductor: Joan Roís de Corella

Èxplicit

Èxplicit del text:... de aquells qui los pecats perdonats purguen axi en aquest mon com en lo purgatori e per releuacio de qualseuol e de totes nostres miseries amen.
Font:Incunable València, Llop de la Roca, 26 novembre 1495 – Ludolf de Saxònia, Quart del Cartoixà, Traductor: Joan Roís de Corella

Transmissió

Impresos:València, Llop de la Roca, 16 febrer 1495 – Ludolf de Saxònia, Quart del Cartoixà, Traductor: Joan Roís de Corella
València, Llop de la Roca, 26 novembre 1495 – Ludolf de Saxònia, Quart del Cartoixà, Traductor: Joan Roís de Corella
València, Jordi Costilla, 24 maig 1513 – Ludolf de Saxònia, Quart del Cartoixà, Traductor: Joan Roís de Corella

Bibliografia

Edicions:Ludolphus de Saxonia (1998), Meditationes vitae Christi en ... (edició facsímil).
Bibliografia:Riquer - Comas (1964), Història de la literatura ... vol. III pp. 257, 270-280
Hauf (1990), D'Eiximenis a sor Isabel de ... pp. 323-324
Garcia Sempere (2002), Lo passi en cobles (1493): estudi ... pp. 116-120
Romero (2003), "La traducción valenciana de las ..."
Chiner Gimeno (1998), "Joan Roís de Corella: una ..."

Observacions

Aquesta quarta part es va imprimir abans que les altres tres perquè s'hi narra la Passió (Riquer - Comas (1964), Història de la literatura ..., III, p. 279). Al final (f. 176) es reprodueix l'Oració a la Senyora Nostra tenint son fill Déu Jesús en la falda davallat de la creu, una poesia original de Corella que ja havia compost abans (Riquer - Comas (1964), Història de la literatura ..., III, pp. 278-280).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).