MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3698 (06 / October / 2024)

Saxònia, Ludolf de. Segon del Cartoixà [Català]. Traductor: Corella, Joan Roís de (1435 – 1497)

Aquesta obra és:

Traducció de: Saxònia, Ludolf de. Vita Christi [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2015-02-17
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Saxònia, Ludolf de
Títol regularitzat:Segon del Cartoixà
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 84.1.2
Traductor:Corella, Joan Roís de (1435 – 1497)
Llengua:Català
Data:ante 1497
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:Comença lo segon del cartoxa arromançat corregit smenat y ben examinat per lo reuerend e magnifich mestre Johan roiç de corella Caualler mestre en sacra theologia (f. 2r)
Íncipit text:Del seruent de centurio paralitich. Capitol primer (rúbrica) / Acostauas lo senyor per entrar en la ciutat de cafarnaum principal ciutat en la prouincia de galilea en la qual per guarda de tota la terra staua vn ydolatre centurio capita de cent cauallers per lo roma imperi ... (f. 2r)
Font:Incunable València, Cristòfol Cofmann, 1500 – Ludolf de Saxònia, Segon del Cartoixà, Traductor: Joan Roís de Corella.

Èxplicit

Èxplicit del text:... hi axi seguint a tu acamine per los teus passos, que atenga a mirar contemplar hi veure la tua deyfica speciosa cara amen. Deo gracias. (f. 157r)
Colofó:Vegeu fitxa incunable.
Font:Incunable València, Cristòfol Cofmann, 1500 – Ludolf de Saxònia, Segon del Cartoixà, Traductor: Joan Roís de Corella.

Transmissió

Impresos:València, Cristòfol Cofmann, 1500 – Ludolf de Saxònia, Segon del Cartoixà, Traductor: Joan Roís de Corella

Bibliografia

Bibliografia:Riquer - Comas (1964), Història de la literatura ... vol. III pp. 257, 270-280
Romero (2003), "La traducción valenciana de las ..."

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).