Blois, Laurent de. Llibre de vicis i virtuts [Català]
Aquesta obra és:
Traducció de: Blois, Laurent de. Llibre de vicis i virtuts [Occità]
Traducció de: Blois, Laurent de. Somme le roy [Francès]
| Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2022-07-12 |
| Bases de dades: | Translat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cabré, Montserrat Ferrer, Albert Tomàs |
| Estat: | bàsica |
| Identificació |
| Autor: | Blois, Laurent de |
| Títol regularitzat: | Llibre de vicis i virtuts |
| Identificació de l'obra: | Codi de Translat: TCM 81.1 |
| Llengua: | Català |
| Data: | s. XIV |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Contingut |
| Conservació: | completa |
| Íncipit |
| Rúbrica inicial: | En nom de nostre senyor deus ihesu christ comensa [a]ssi lo libre de uicis e uirtuts. primerament los .x. menamens que deus dona a Moyse. Aquest es lo primer París - BnF - Manuscrits: Esp. - 247 |
| Taula de capítols: | Aci comencen les rubriques del libre des vices et virtuts (Biteca, Manid 1958) |
| Íncipit text: | Lo primer menament que deus dona a Moyse en la lig es aquest... París - BnF - Manuscrits: Esp. - 247
Lo primer manament que deus comana en la ley es aquest... Barcelona - ACB - Biblioteca: Còdexs - 74
Lo primer manament que deus dona a moyses... Madrid - BNE - Manuscritos - 6291
Lo primer manament que Deus dona a Moyses en la ley es aquest... (Biteca, Manid 1958) |
| Font: | París - BnF - Manuscrits: Esp. - 247 (Biteca, Manid 1622)
Barcelona - ACB - Biblioteca: Còdexs - 74 (Biteca, Manid 1621)
Madrid - BNE - Manuscritos - 6291 (Biteca, Manid 1913) |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | ...per que siam dignes de posseyr aquel beneyt estament per lo qual nos ha fets e creats so es la gloria de paradis qui es solament ueer deu París - BnF - Manuscrits: Esp. - 247
Aci fenire ma materia ala gloria de nostre senyor quin sia loat e seruit e honrat quins aport tots auida perdurable a m e n Barcelona - ACB - Biblioteca: Còdexs - 74
beneyta sia la santa cort celestial. Madrid - BNE - Manuscritos - 6291
Aci finire ma materia e la gloria del nostre senyor quen sia loat e servit e honrat quens aport tots a vida perdurable, amen. (Biteca, Manid 1958) |
| Colofó: | Aquest libre fou .i. ffrare del orde dels preycadors ala requesta del Rey phelip de ffranssa en la [sic] de la in carnacion de nostre senyor M. CC. LXX.VIIIJ. Deo gratias Amen. Jhesus + Jhesus + Jhesus + Ffinito libro sit laus gloria christo París - BnF - Manuscrits: Esp. - 247
Aquest libre feu j. frare del orde dels preycadors ... MCCLXXIX. Deo gratias amen. Ffinito libro sit laus et gloria christo Madrid - BNE - Manuscritos - 6291
[Colofó text original Biteca, Manid 1958:] Aquest libre feu un frare del orden dels preycadors ... M.C.C.LXXJX
[Colofó ms. Biteca, Manid 1958]: Aquest libre e fet fer l'onrat N'andreu den Mir Mercader del loch de perexana en l'any de la nativitat del nostre senyor MCCCCXJ |
| Font: | París - BnF - Manuscrits: Esp. - 247 (Biteca, Manid 1622)
Madrid - BNE - Manuscritos - 6291 (Biteca, Manid 1913) |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Barcelona - ACA - Col·leccions, Còdexs: Sant Cugat - 39 - 1r-132r
Barcelona - ACB - Biblioteca: Còdexs - 74 - 1r-121v
Barcelona - BC - Manuscrits - 2009 - 1-138
Barcelona - BC - Manuscrits - 720 - 1-12
Barcelona - BC - Manuscrits - 740 - 1r-87v
Madrid - BNE - Manuscritos - 6291 - II-IV (rúbriques) i 1-110r (text)
Nàpols [Napoli] - BNN - Manoscritti e rari: Manoscritti - I-G-43 - 1-130
París - BnF - Manuscrits: Esp. - 247 - 7-181
Fragmentària - Vic - ABEV - Manuscrits - 269 - 73 i 78 |
| Bibliografia |
| Bibliografia: | Wittlin (1983), "Les traduccions catalanes de la ..."
Vega Esquerra (2000), "Die religiöse Imagination bei ..." € 1-110r
Martínez Romero (2005), "Notícia d'un manuscrit ..."
Fusaroli (2021), "La traduzione della «Somme le ..." |
| Observacions |
| Wittlin (1983), "Les traduccions catalanes de la ..." proposa l'existència de tres traduccions catalanes independents. Dues (versions 1 i 2) fetes a partir d'una versió occitana conservada en mss. de la primera meitat del s. XIV, i una altra (versió 3) derivada d'un text francès contaminat. Segons Wittlin (1983), "Les traduccions catalanes de la ...", la versió 1 deriva d'un manuscrit d'un subgrup de la versió occitana A representat pels manuscrits occitans Roma, Biblioteca Apostolica Vaticana, Lat. 4799, i Biblioteca de Catalunya, 2020. D'altra banda, la versió 2 deriva d'un manuscrit occità pròxim a l'editat parcialment per Bartsch (1904), Chrestomatie provençale .... El manuscrit Biblioteca Nacional, 6291 procedeix de Vic; a la Biblioteca Episcopal d'aquesta ciutat, el 1368 hi havia un «libre de pergamins apelat De vicis e virtuts» que Wittlin identifica, sense proves, amb el ms. 6291 (Wittlin (1983), "Les traduccions catalanes de la ...", p. 409).
Martínez Romero (2005), "Notícia d'un manuscrit ...", p. 727 i 729, no es pronuncia sobre la filiació del text dels fragments de Vic en relació amb els altres manuscrits catalans, però conclou que depèn també de la versió occitana A.
A diferència de Wittlin (1983), "Les traduccions catalanes de la ...", Fusaroli (2021), "La traduzione della «Somme le ..." proposa un únic arquetip bipartit. L'autora basa la seva proposta en dues possibles explicacions.
En primer lloc, per als capítols 8-28 postula un arquetip occità, que donaria lloc a una branca oriental i una d'occidental. La branca occidental dona lloc a 1) un grup occitano-català, del qual es copia Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 740, que l'autora no considera català, sinó una adaptació lingüística en català de la traducció occitana, i 2) la traducció catalana pròpiament dita. D'altra banda, de la branca oriental occitana penja el manuscrit català Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 2009, que "si collega a TradCat".
L'altra explicació, basada en el mateix arquetip occità, suposa l'existència d'una única traducció catalana, que penja de la branca occidental occitana (amb les mateixes condicions per a Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 740, amb una contaminació externa del francès o d'un ms. occità extrastemmàtic. Els casos que presenta l'article per defensar aquesta segona hipòtesi no resolen definitivament la posició de Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 2009 en l'stemma.
L'atestació més antiga d'una versió catalana és a l'inventari en llatí de Bernat de Fenollar, senyor de Sitges (1326): "De vicis et de virtuts, qui incipit 'Açò són los X manaments de Nostre Senyor' et cetera" (Martí de Barcelona (1990-1991), "La cultura catalana durant el ...", pp. 457-458; Hernando i Delgado (1995), Llibres i lectors a la Barcelona ..., I, pp. 89-90, doc. 41, ítem 3). Podria ser en català o en francès un llibre "De decem precepta Dei in prima carta cuius facta aliqua pictura" registrat a l'inventari de Pere Pou, majoritàriament amb llibres en català, per bé que els títols llatinitzats no faciliten la identificació de la llengua (Martí de Barcelona (1990-1991), "La cultura catalana durant el ...", p. 215, doc. 248). A l'inventari del rei Martí hi ha dos exemplars de la Somme le roi en francès (Massó i Torrents (1905), "Inventari dels béns mobles del ...", pp. 448-449, ítems 248 i 256). A la biblioteca de la reina Maria (1458) hi havia un exemplar de l'obra en aragonès o castellà (Toledo Girau (1961), Inventarios del Palacio Real de ..., p. 53, ítem 32). |
|
