MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3685 (22 / November / 2024)

Cèssulis, Jaume de. Llibre de les costumes e oficis dels nobles sobre el joc dels escacs [Català]

Aquesta obra és:

Traducció de: Cèssulis, Jaume de. Liber de moribus [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2019-03-25
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Lluís Cabré
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Cèssulis, Jaume de
Títol regularitzat:Llibre de les costumes e oficis dels nobles sobre el joc dels escacs
Altres títols:Llibre sobre el joc dels escacs, de les costumes e oficis dels nobles
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 69.1.1
Llengua:Català
Data:s. XIV m.
Notes sobre la datació:Vegeu Observacions
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:Comença lo prolech en lo libre sobre el joch dels escachs e de les costumes e oficis dels nobles (rúbrica pròleg)
Comença lo libre qui és intitulat de les costumes e oficis dels nobles sobre l joch dels escachs (rúbrica text)
Íncipit del pròleg:Per prechs de molts frares de nostre orde e de diverses seglars ja ha temps passat amonestat e molt request que transcriuís lo joch del solaç dels escachs ...
Íncipit text:Entre tots los mals senyals qui són en l'om si és que quant algun hom no tem Déu per culpa, ni tem agreviar los hòmnes per desordena ...
Font:Cessulis (1900), De les costumes dels hòmens e ...

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:... Lo terç capitol és de JJJ maneres o rahos perque fon trobat aquest joch dels Escachs.
Èxplicit del text:... Yo frare Jaume de Cesules, de l'orde dels frares preycadors, component aquesta fin lo adur donant aquell del qual deval a tota cosa donada molt bona e acabada. E per açò a Déu tot poderós sia honor e gloria en los segles dels segles. Amen, amen, amen.
Colofó:Finito libro referamus gracias Christo. Ací s'acaba lo libre qui intitulat dels costumes dels oficis dels nobles sobre lo joch dels escachs. Deo gracias
Font:Cessulis (1900), De les costumes dels hòmens e ...

Transmissió

Manuscrits:Madrid - BNE - Manuscritos - 921 - ff. 45ra-82va

Bibliografia

Edicions:Cessulis (1900), De les costumes dels hòmens e ...
Bataller Català (2002), Les traduccions catalanes del ...
Cèssulis (2018), Libre de les costumes dels ...
Bibliografia:Riera i Sans (1984), "El Cessulis, un llibre oblidat"
Bataller Català (2007), "Una traducció cancelleresca: el ..."
Cèssulis (2018), Libre de les costumes dels ...

Observacions

Per a la difusió de l'obra en llatí en territori català, vegeu Riera i Sans (1984), "El Cessulis, un llibre oblidat", p. 11, i Martí de Barcelona (1990-1991), "La cultura catalana durant el ...", p. 203, segons el qual l'obra ja circulava en llatí a la cort abans de 1310.

Aquesta traducció s'ha datat tradicionalment a mitjan segle XIV (Riera i Sans (1984), "El Cessulis, un llibre oblidat", p. 11, i Bataller Català (2002), Les traduccions catalanes del ..., p. 236). El manuscrit conté dos textos datats el 1385. Riera i Sans (1987), "El Dalfinat de Girona (1387-1388)" va proposar que era el resultat d'una compilació feta a la Cancelleria de Pere III per a l'infant Joan vers 1370; Bataller Català (2007), "Una traducció cancelleresca: el ...", p. 160, reprèn la proposta i considera que la traducció es va fer en aquesta data. Segons Bataller Català (2002), Les traduccions catalanes del ..., p. 239, però, Riera creia que aquests textos didàctics «ja eren presents a la Biblioteca Reial des de l'època de Jaume II».

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).