MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3684 (22 / November / 2024)

Cèssulis, Jaume de. Liber de moribus

Aquesta obra té:

Traducció: Cèssulis, Jaume de. Llibre de bones costumes dels hòmens e dels oficis dels nobles [Català]

Traducció: Cèssulis, Jaume de. Llibre de les costumes e oficis dels nobles sobre el joc dels escacs [Català]

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2016-02-28
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Lluís Cabré
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Cèssulis, Jaume de
Títol regularitzat:Liber de moribus
Altres títols:Moralisatio super ludum scacchorum
De moribus hominum et de officiis nobilium super ludo scachorum
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 69.1
Llengua:Llatí
Data:ante 1300

Transmissió

Manuscrits:Morella - APASMMM - Còdexs - 14 - pp. 127-197

Observacions

Per a la difusió de l'obra en llatí en territori català, vegeu Riera i Sans (1984), "El Cessulis, un llibre oblidat", p. 11, i Martí de Barcelona (1990-1991), "La cultura catalana durant el ...", p. 203, segons el qual l'obra ja circulava en llatí a la cort abans de 1310.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).