MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3680 (28 / juny / 2024)

Sant Víctor, Hug de. De l'arra o dot de l'ànima [Català]. Traductor: Canals, Antoni (c. 1352 – 1415/1419)

Aquesta obra és:

Traducció de: Sant Víctor, Hug de. Soliloquium de arrha animae [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2015-02-17
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Sant Víctor, Hug de
Títol regularitzat:De l'arra o dot de l'ànima
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 61.1.1
Traductor:Canals, Antoni (c. 1352 – 1415/1419)
Llengua:Català
Data:1396 - 1419
Notes sobre la datació:Si la traducció està dedicada a la reina Maria de Luna, la datació és 1396-1406; si la destinatària és Maria de Castella, s'ha de datar entre 1416 i 1419. Vegeu Observacions.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:Comença lo libre de Hugo de Sent Víctor, De la arra o dot de l'ànima
Íncipit del pròleg:A la molt excel·lent e molt alta senyora la senyora dona Maria, regina d'Aragó, ffrare Antoni Canals, del ordre dels frares prehicadors, mestre indigne en la sancta theologia, humil, inclinade e devota subjecció. Molt excel·lent senyora: Com en los nostres temps, per la malícia dels vivents, universalment infeccionats, seguint la major part de les gents la [c]obejansa excessivament imflamade ... (p. 121)
Íncipit text:Hugo. —Jo perlaré secretament a la mia ànima, e ab un amigable rehonament li demanaré açò que he gran desig de saber ... (p. 125)
Font:Canals (1935), Scipió e Aníbal. De ...

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:... ab la qual ha parlament d'amor, la ànima interrogant e ell responent, segons appar en lo següent (p. 125)
Èxplicit del text:... Ànima. —[A]çò vull, açò desig, açò cobege ab totes les mies entremenes, e açò amaré per secula seculorum. Amén. (p. 171)
Font:Canals (1935), Scipió e Aníbal. De ...

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Traductor
Text del pròleg:http:/​/​translat.narpan.net/​prolegs/​3680-Antoni-Cana ...

Altres persones relacionades

Dedicatari:Maria de Castella (1406 – 1458)
Maria de Luna (1357 – 1406)

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 41 - 1-25r

Bibliografia

Edicions:Rubió i Balaguer (1910), "Huch de St. Victor. De arrha ..."
Canals (1935), Scipió e Aníbal. De ..., pp. 121-171
Bibliografia:Canals (1935), Scipió e Aníbal. De ... pp. 24-27
Hauf (1997), "La Scala de contemplació, de ..."

Observacions

Canals dedica la traducció a la "senyora dona Maria, regina d'Aragó". Per a alguns autors és Maria de Castella, muller d'Alfons el Magnànim, perquè l'obra figura en el seu inventari el 1458: és l'opinió de de Martí de Riquer en la introducció a Canals (1935), Scipió e Aníbal. De ..., p. 24, i a Riquer - Comas (1964), Història de la literatura ..., II, p. 457; segons aquesta hipòtesi, la traducció s'hauria de datar entre 1416 (data d'accés de Maria al tron) i 1419 (mort de Canals). Per a d'altres, es tracta de Maria de Luna, muller de Martí I, reina entre 1396 i 1406 (vegeu Olivar (1925), "Fra Antoni Canals", p. 153).

En la traducció de Canals, el diàleg es produeix entre l'ànima i «Hugo». El pròleg de Canals recondueix el tractat, originalment destinat a una comunitat monàstica, per a un públic laic, i presenta el text com a remei contra l'amor de Venus i la literatura amorosa.

Segons la taula d'un manuscrit de 1470 (Salamanca, Biblioteca Universitaria, ms. 1877), aquest havia contingut una traducció castellana, ara perduda, del Soliloquium: «libro del arra del anima, de commo se rraçona el cuerpo con el anima e el anima con el cuerpo e aun es llamado dialogo»; Riquer apunta que «potser estava relacionada amb el text de Canals» (Canals (1935), Scipió e Aníbal. De ..., p. 25, n. 1; veg. Lilao Franco - Castrillo González (1997-2002), Catálogo de manuscritos de la ..., II, p. 211, i cf. Deyermond (1995), La literatura perdida de la Edad ...). A BETA s'identifica com a traducció del Soliloquium un «Diálogo entre el hombre y el alma» conservat a la Biblioteca de las Dominicas de Santo Domingo el Real de Madrid (Manid 3068).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).