MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3668 (23 / November / 2024)

Folquet de Marsella (fl. c. 1178 – 1231). Seyer ver Déus qui formest Adam [Català]. Traductors: Anònim; Anonimi (RIALC)

Aquesta obra és:

Traducció de: Folquet de Marsella (fl. c. 1178 – 1231). Senher Dieus que fezist Adam [Occità]

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2015-02-17
Bases de dades:Cançoners, Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Folquet de Marsella (fl. c. 1178 – 1231)
Títol regularitzat:Seyer ver Déus qui formest Adam
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 42.1.1
RAO 0.129
Traductor:Anònim
Anonimi (RIALC)
Llengua:Català
Data:ante 1276
Estat de l'obra:conservada
Forma:vers

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Íncipit text:Séyer <ver> Déus qui formest Adam / e asagest la fe d'Abraham / e volgist pendre carn e sang...
Font:Squillacioti (1995), "Senher Dieu[s], que fezist Adam ...", p. 161

Èxplicit

Èxplicit del text:...empara, Déus, mon esperit / ans qe del tot sia delit / e dóna·m vida eternal / e·l teu regne selestial.
Colofó:Amen. Amen. Amen.
Font:Squillacioti (1995), "Senher Dieu[s], que fezist Adam ...", p. 163

Transmissió

Manuscrits:Olot - ACGAX - Fons notarials: Santa Pau - 2

Bibliografia

Edicions:Nolasc del Molar (1950), "Una poesía medieval"
Squillacioti (1995), "Senher Dieu[s], que fezist Adam ..."
Soriano (2000), "Els fragments catalans del ...", pp. 161-163
Bibliografia:Asperti (1985), "Flamenca e dintorni ..." pp. 90-91
Squillacioti (1995), "Senher Dieu[s], que fezist Adam ..."

Text digital

Text complet:http:/​/​www.rialc.unina.it/​0.129.htm

Observacions

Versió en una llengua híbrida català-occità.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).