MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3661 (22 / November / 2024)

Egidi Romà (c. 1243/1247 – 1316). Llibre del regiment dels prínceps [Català]. Traductor: Estanyol, Arnau (fl. 1332 – 1355)

Aquesta obra és:

Traducció de: Egidi Romà (c. 1243/1247 – 1316). De regimine principum [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2024-03-04
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Egidi Romà (c. 1243/1247 – 1316)
Títol regularitzat:Llibre del regiment dels prínceps
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 39.1.1
Traductor:Estanyol, Arnau (fl. 1332 – 1355)
Llengua:Català
Data:ante 1347
Notes sobre la datació:La rúbrica del manuscrit de l'Escorial informa que l'obra ha estat traduïda a instàncies de "l'infant En Jacme, comte d'Urgell e vezcomte d'Àger", mort el 1347 (Jaume (I) d'Urgell (1320 – 1347)). La primera notícia sobre la traducció és de 21 de gener de 1381: l'infant Joan (Joan I el Caçador (1350 – 1396)) demana al comte Pere (II) d'Urgell (1340 – 1408) el Regiment de Gil de Roma, «lo qual havets en romanç». La dedicatòria al comte Jaume encaixa amb la documentació sobre el traductor (Pérez i Mingorance (2014), El Regiment de prínceps de Gil ..., pp. L-LIX).
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:Ací comença lo libre del Regiment dels prínceps, fet e copilat per frare Egidi Romà, dels frares ermitans de Sant Agustí, declarat e explanat per frare Arnau Stanyol, de l'orde de Sancta Maria del Munt del Carme, a instància del molt alt magnificós príncep lo senyor infant En Jacme, comte d'Urgell e vezcomte d'Àger.
Íncipit text:Rúbrica pròleg Egidi: E comença amb la explanació del dit llibre del Regiment dels prínceps, e primerament és posada la epístola de frare Egidi feta al rey de Ffrança.

Inc. pròleg Egidi: Al seu especial senyor de reyal e sant linatge natural, En Philip primer, nat e hereter del molt clar senyor En Philip per la gràcia de Déu, rey dels franceses, lo seu devot frare Egidi de Roma, de l'orde dels frares ermitans de Sent Agustí ...

Ínc. text: Primer Capítol. Qual és la manera de proseyr en lo primer libre (rúbrica) / Cové que la mesura de la paraula en quescuna cosa sia segons que aquella requer e no més ne menys, segons que vol lo philòsoph en lo vii libre de Methafísica ...
Font:Pérez i Mingorance (2014), El Regiment de prínceps de Gil ..., pp. 16 (rúbrica i pròleg) i 21 (text).

Èxplicit

Èxplicit del text:… quar, si ells entenen o procuren lo bé comú e la pau dels ciutadans, ells merexeran o guanyaran aquella pau eternal en la qual és subiran repòs, lo qual ha promès als seus faels Nostre Senyor Déu, qui é beneyt en tots los segles, ço és, eternament. Amén.
Font:Pérez i Mingorance (2014), El Regiment de prínceps de Gil ..., p. 852

Materials complementaris

Text del pròleg:http:/​/​translat.narpan.net/​prolegs/​3661-Arnau-Estan ...
Comentaris i glosses:Els manuscrits inclouen al final «la declaració e la explanació d'alguns vocables escurs», obra del traductor. En les edicions de 1480 i 1498, el vocabulari ha estat substituït per glosses escolàstiques al final de cada capítol, obra de Aleix [mestre] (fl. 1480).

Altres persones relacionades

Comitent:Jaume (I) d'Urgell (1320 – 1347)
Corrector:Aleix [mestre] (fl. 1480)
Comentador:Aleix [mestre] (fl. 1480)

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 739 - 1-132v
El Escorial - RBME - Manuscritos - R.I.8 - 1-224
Girona - BDG - ms. 10 - 3r-492r
Impresos:Barcelona, Nicolau Spindeler, 8 novembre 1480 – Egidi Romà, Llibre del regiment dels prínceps, Traductor: Arnau Estanyol
Barcelona, Joan Luschner, 22 octubre 1498 – Egidi Romà, Llibre del regiment dels prínceps, Traductor: Arnau Estanyol
Atestacions documentals:Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) - ANC - Llinatge Cartellà de Sabastida, barons de l'Albi – ANC1-989-T-4 – 1 juliol 1523 – ítem 10

Bibliografia

Edicions:Prats (1983), "Un vocabulari català a la ..." - fragmentària - Edita «la declaració e la explanació d'alguns vocables escurs».
Pérez i Mingorance (2014), El Regiment de prínceps de Gil ...
Bibliografia:Torres Amat (1836), Memorias para ayudar a formar un ... pp. 222 i 711
Wittlin (1989), "La glossa i declaració de les ..."
Kiviharju (1995), Las glosas del mestre Aleix en su ...
Bescós Prat (2007), Humanisme i traducció catalana ... pp. 40-44
Prats (1983), "Un vocabulari català a la ..."
Prats (2009), "Un vocabulari català a la ..."
Wittlin (1987), "La revisió lingüística de ..."
Pérez i Mingorance (2014), El Regiment de prínceps de Gil ...

Observacions

En els manuscrits, la traducció es completa, al final, amb «la declaració e la explanació d'alguns vocables escurs», obra del traductor (Prats (1983), "Un vocabulari català a la ...", pp. 58-87).

El text imprès a Barcelona es presenta, segons el colofó, «emendat e corregit per lo reverend mestre Aleix, regint les escoles en dita ciutat». Toldrà (2015), "Arnau Estanyol, el mestre Aleix ..." ha proposat la identificació amb Aleix Bambasser (fl. 1477 – 1492). Als incunables, la traducció d'Estanyol ha estat modificada en molts llocs, probablement pel mestre Aleix (Wittlin (1987), "La revisió lingüística de ..."), i, en lloc del vocabulari de «vocables escurs», hi ha unes glosses escolàstiques al final de cada capítol, obra del mestre Aleix, que foren traduïdes en part a l'aragonès (ed. Kiviharju (1995), Las glosas del mestre Aleix en su ...). Aquesta traducció aragonesa es conserva copiada amb cura als marges d'un bell exemplar de Alfonso de la Torre, Visión deleitable (Madrid, BNE, 3367), i ha de dependre d'un manuscrit català anterior a 1480; la revisió del mestre Aleix podria ser força anterior a la impressió, si es confirmés que el manuscrit 3367 era un exemplar per al príncep de Viana (Kiviharju (1995), Las glosas del mestre Aleix en su ..., pp. 16-17). La revisió lingüística del text imprès pressuposa la consulta d'un original llatí (Wittlin (1987), "La revisió lingüística de ...", p. 115).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).