MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3649 (22 / November / 2024)

Cató. Llibre de Cató (versió 1) [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Cató. Disticha Catonis [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2021-06-16
Bases de dades:Translat, Gnòmica

Descripció

Autor:Lluís Cabré, Montserrat Ferrer
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Cató
Títol regularitzat:Llibre de Cató (versió 1)
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 28.1.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:s. XIV
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:Açi comença lo Libre de Cato transladat de lati en pla
Íncipit text:Inici: Com yo hage perpensat en mon cor que molts homens erran en la carrera de bones custumes greument, he ordonat de conseylarlos a gitar de lur error, per so que eyls pusquen hauer la gloria de Deu ...
Primera sentència: Primerament tem Déu. ...
Font:Llabrés i Quintana (1889), Jahuda Bonsenyor: Llibre de ...

Èxplicit

Èxplicit del text:... no sies agreuiat si alcun t ensenya. / No t maraveyls si yo he complida e ordonada aquesta obra en paraules breus, cor la breutat del enteniment ha fets ordonar de dos en dos los damunt dits versos.
Font:Llabrés i Quintana (1889), Jahuda Bonsenyor: Llibre de ...

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 1031 - 185va-191vb
Barcelona - BC - Manuscrits - 309 - A - 22-34

Bibliografia

Edicions:Llabrés i Quintana (1889), Jahuda Bonsenyor: Llibre de ..., pp. 91-119
Bibliografia:Infantes (1997), "El Catón hispánico: versiones ..."
Cartagena (2004), Cathoniana confectio: a Latin ... pp. xxiii

Observacions

Versió en prosa. Conté referències freqüents a Salomó i a les Escriptures: o bé cristianitza el seu model llatí, o bé depèn d'una redacció llatina molt cristianitzada, igual que Cató, Llibre de Cató (versió 2), Traductor: Anònim, i a diferència de Cató, Llibre de Cató (versió 3), Traductor: Anònim.

Hi ha una relació evident entre aquesta versió i Cató, Llibre de Cató (versió 2), Traductor: Anònim. El pròleg atribuït a Cató i les breves sententiae es troben literalment en la versió 2 (Cató, Llibre de Cató (versió 2), Traductor: Anònim), i la coincidència literal es manté més endavant: per exemple, el manuscrit Biblioteca de Catalunya 1031 llegeix «No vuyles massa creura a ta muyler quant acusarà o encolparà la tua companya, cor sovén s'esdevé que fembra ahira aquelles persones les quals lo marit ama» (Llabrés i Quintana (1889), Jahuda Bonsenyor: Llibre de ..., p. 99), i el manuscrit Sevilla, Biblioteca Colombina 5-5-5- (Cató, Llibre de Cató (versió 2), Traductor: Anònim) llegeix «No vulles massa ta muller creura en cosa de dupta com de vegades encolparà o acusarà la tua companya, com moltes de vegades s'esdevé que la fembra ahira aquelles persones que el marit més ama» (Closa Farrés (1983), "La versió catalana inèdita dels ...", p. 15). Sense localitzar l'antígraf llatí, no es pot assegurar (com fa Closa Farrés (1983), "La versió catalana inèdita dels ...") que Cató, Llibre de Cató (versió 1), Traductor: Anònim i Cató, Llibre de Cató (versió 2), Traductor: Anònim siguin versions diferents; aquesta segona tendeix a amplificar. A la segona meitat del text, però, les versions se separen més l'una de l'altra. Cap de les dues no és més completa de l'altra (contra el que afirma Closa Farrés (1983), "La versió catalana inèdita dels ..."): en totes dues hi ha omissions, però arriben fins al final (cf. el text llatí de The Latin Library: http:/​/​www.thelatinlibrary.com/​cato.dis.html )

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).