MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3647 (22 / November / 2024)

Latini, Brunetto (c. 1220 – 1294). Les ètiques d'Aristòtil arromançades per Mestre Brunet [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Latini, Brunetto (c. 1220 – 1294). Li Livres dou tresor [Francès]

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2015-05-19
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Latini, Brunetto (c. 1220 – 1294)
Títol regularitzat:Les ètiques d'Aristòtil arromançades per Mestre Brunet
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 27.1.3
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:s. XIV
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Íncipit

Rúbrica inicial:Les Etiques de Aristotil arromançades per Mestre Brunet lati florenti en la sua obra apellada lo Tresor
Íncipit text:Totes les arts e totes les obres e totes les eleccions son per haver o encercar algún be...
Font:Vic - ABEV - Manuscrits - 232 (Biteca, Manid 1360)

Èxplicit

Èxplicit del text:...E mes per que nos cuydam pensar totes humanes coses etc
Font:Vic - ABEV - Manuscrits - 232 (Biteca, Manid 1360)

Transmissió

Manuscrits:El Escorial - RBME - Manuscritos - V.I.17
Vic - ABEV - Manuscrits - 232 - 1-60v
Fragmentària - Seu d'Urgell, la - ADU - Manuscrits - 2 - 1 - 1-87v
Fragmentària - Seu d'Urgell, la - ADU - Manuscrits - Afegit 7 - 1r-87v
Atestacions documentals:
  1. Sevilla - Colombina – Abecedarium B / Supplementum / Registrum B – ante 1539 – ítem 14834 [1]
  2. El Escorial - RBME – 35-IV-24 – 1586 – ítem 539

Bibliografia

Bibliografia:Wittlin (1988), "Una traducció catalana parcial ..."
Marquès i Sala (2006-2007), "La versió catalana del l'Ètica ..."

Observacions

Tradueix Li Livres dou tresor («Ètica»), II.2-48.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).