MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3630 (22 / November / 2024)

Sassoferrato, Bartolo da (c. 1313/1314 – 1357). Mascaron [Català]

Aquesta obra és:

Traducció de: Sassoferrato, Bartolo da (c. 1313/1314 – 1357). Processus Satanae contra divam Virginem [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2015-02-08
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Sassoferrato, Bartolo da (c. 1313/1314 – 1357)
Títol regularitzat:Mascaron
Identificació de l'obra:Codi de Translat: 17.1.1
Llengua:Català
Data:s. XIV-2
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Íncipit text:Sapiats que com lo fil de Deu fos nat de madona Sancta Maria e anas per terra los demonis asajaren en moltes maneres aquel fil de Deu e estaven molt meravelats daquel que a les devegades per los miracles que li vaien fer avien pensament que fos fil de Deu ...
Font:Bofarull i Mascaró (1857), Documentos literarios en antigua ...

Èxplicit

Èxplicit del text:... Deu e apar que els foren tractados del peccat perque feuen engan no deu a els ajudar ne per lo dit pecat no deuen ne poden aconseguir lome que sia dapnat eternament. Deo gracias.
Font:Bofarull i Mascaró (1857), Documentos literarios en antigua ...

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - ACA - Col·leccions, Còdexs: Ripoll - 155 - 23-30v
Barcelona - ACA - Col·leccions, Còdexs: Sant Cugat - 83 - 115-124

Bibliografia

Edicions:Bofarull i Mascaró (1857), Documentos literarios en antigua ..., vol. 13, pp. 107-117
Bibliografia:Riquer - Comas (1964), Història de la literatura ... vol. III pp. 402-403, 407, 512

Observacions

Peça per ser recitada com un sermó amb la intenció de justificar la Redempció (Riquer - Comas (1964), Història de la literatura ..., III, pp. 402-403). El nom del diable Mascaron apareix també en una peça assumpcionista (Riquer - Comas (1964), Història de la literatura ..., III, p. 512).

L'obra és el model d'altres textos catalans. En depèn el primer capítol del sermó al·legòric anomenat Les corts generals de Jerusalem, conservat també en un manuscrit del fons de Sant Cugat (Rodrigo Lizando (1985), Les corts generals de Jerusalem, pp. 15-16). Aquesta tradició és present també en el Sermó de la Passió de Felip de Malla (Biblioteca de Catalunya, ms. 466, ff. 10-18), que és és nucli a partir del qual es construeix el seu Memorial del pecador remut (Riquer - Comas (1964), Història de la literatura ... III, pp. 404 i 407).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).