MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3628 (23 / November / 2024)

Albertà de Brescia. Doctrina d'Albertà que demostra ensenyar parlar e callar en cascuna manera [Català]

Aquesta obra és:

Traducció de: Albertà de Brescia. Ars loquendi et tacendi [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2015-02-08
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Albertà de Brescia
Títol regularitzat:Doctrina d'Albertà que demostra ensenyar parlar e callar en cascuna manera
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 5.3.2
Llengua:Català
Data:s. XIV
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Transmissió

Manuscrits:Palma [Ciutat de Mallorca] - March - 87-V3-9 - 215v-220

Bibliografia

Bibliografia:Valero Moreno (2007), "«Membra disjecta»: notas a un ..."
Morrás (1993), "Una compilación desconocida de ...", p. 27.

Observacions

Per a un cens de manuscrits llatins, vegeu Navone (1994), "La Doctrina loquendi et tacendi ...", Albertano da Brescia (1998), Liber de doctrina dicendi e ... i Graham (2000), "Albertanus of Brescia: A ...". Angus Graham, «Albertano of Brescia, resource site» (http:/​/​freespace.virgin.net/​angus.graham/​Albertano.htm ) completa i revisa Graham (2000), "Albertanus of Brescia: A ..." per a les versions en llengües vernacles.

No hem vist aquest text: íncipit i èxplicit són diferents de Albertà de Brescia, Llibre de doctrina e ben parlar (que té la mateixa identificació [Texid] a BITECA). Vegeu Valero Moreno (2007), "«Membra disjecta»: notas a un ...", p. 13: «La consulta del texto de la Biblioteca March [...] me ha desengañado de su proximidad con el ms. 3-I-8 de la BABLB».

Per a una versió abreujada de la Doctrina a través del Llibre del tresor de Brunetto Latini, vegeu Brunetto Latini, Llibre del tresor, II.62-67, Traductor: Anònim.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).