MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3625 (22 / November / 2024)

Albertà de Brescia. Llibre de consolació e de consell [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Albertà de Brescia. Liber consolationis et consilii [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2015-02-08
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Albertà de Brescia
Títol regularitzat:Llibre de consolació e de consell
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 5.2.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:ante 1323
Notes sobre la datació:Un exemplar de la traducció catalana és present en un inventari de la cambra del rei Jaume II, del 18 de juliol de 1323.
Bibliografia sobre la datació:Martínez Ferrando (1962), La Cámara Real en el reinado de ..., p. 192 (i cf. p. 196 per a un altre exemplar).
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:Ací comença lo Libre de consolacion e de conseyl, lo qual Albert, savi en dret, ciutadan de Brixa, compilà e·l burch de Sancta Àgata en l'ayn de MCCXLVI, en los meses d'abril e de mag
Íncipit text:Íncipit pròleg/dedicatòria autor: Car molts hòmens són qui són destrez e turmentats en tal guisa, en lurs contrarietats e en lurs trebayls, que, per lo torbament lo qual éls han en lur cor ...
Íncipit text: Un hom jove era, qui havia nom Melibeus. Aquest era rich e poderós; e I dia jaquí en la casa sa muyler e sa fyla, les quals él amava molt ...
Font:Albertano da Brescia (1965), Llibre de consolació i de ...

Èxplicit

Èxplicit del text:Èxplicit pròleg/dedicatòria autor: ... E axí, ajudant la gràcia de nostre Senyor, poràs ajudar leugerament e profitar a tu matex e als altres. Aquesta és la semblança.
Èxplicit text: ... “Anats-vos-en en pau, e gardatz-vos huymés de errar”. – E axí se departiren la Iª part de l'altre ben pagats e alegres.
Font:Albertano da Brescia (1965), Llibre de consolació i de ...

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 14 - ff. 13va-39vb
París - BnF - Manuscrits: Esp. - 353 - 193r-217v

Bibliografia

Edicions:Albertano da Brescia (1965), Llibre de consolació i de ...
Bibliografia:Graham (2000), "Albertanus of Brescia: A ..."
Valero Moreno (2007), "«Membra disjecta»: notas a un ..."

Observacions

Per a la difusió de les obres d'Albertà de Brescia en llatí i en totes les llengües vernacles, vegeu Angus Graham, «Albertano of Brescia, resource site», que completa i revisa Graham (2000), "Albertanus of Brescia: A ..." i Graham (2000), "Albertanus of Brescia: A ...": http:/​/​freespace.virgin.net/​angus.graham/​Albertano.htm .

La versió catalana és traducció directa del llatí, no del francès ni de l'italià (vegeu la introducció de Giuseppe Sansone a Albertano da Brescia (1965), Llibre de consolació i de ..., pp. 18-19). El manuscrit de París és millor, però ocasionalment el de Barcelona transmet bones lliçons que fan suposar la consulta del llatí (Albertano da Brescia (1965), Llibre de consolació i de ..., pp. 22-24), que també es poden explicar suposant un arquetip més complet.

En el seu catàleg, Graham ( i BITECA) considera que el manuscrit Barcelona, Biblioteca Universitària 80 (ff. 6-38v) també porta un fragment del Llibre de consolació; en realitat es tracta d'una obra diferent, Tractat fet de providència sobre consell, de la qual es conserven dos manuscrits més, Biblioteca de Catalunya 2012 i Girona, Arxiu Capitular, 56 (Gudayol (2006), "Un recull miscel·lani de ...", pp. 335-336 i 341-344).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).