MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3620 (22 / November / 2024)

Albert el Gran (c. 1200 – 1280). Les nou paraules de sant Albert, versió 1 [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Albert el Gran (pseudo). Novem Puncta

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2015-02-08
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Albert el Gran (c. 1200 – 1280)
Títol regularitzat:Les nou paraules de sant Albert, versió 1
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 4.1.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - s. XIV
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Religió - Espiritualitat

Contingut

Conservació:fragmentària

Transmissió

Manuscrits:Tarragona - BPT - Manuscrits - 46 - 453

Bibliografia

Edicions:Wittlin (1991), "Extrets d’obres d’Eiximenis ...", pp. 326-328 - completa
Wittlin (1995), De la traducció literal a la ..., p. 95
Bibliografia:Martínez Romero (2012), "Versions catalanes del Novem ..."
Martínez Romero (2012), "Una versión «franciscana» del ..."

Observacions

El text és acèfal i no es pot relacionar amb les rúbriques d'altres versions. Comparat amb el text llatí editat (Auer (1952), Leidenstheologie im ..., pp. 99-100), se n'aparta molt i tendeix a barrejar sentències diverses. No es divideix amb el terme «paraula» sinó amb ordinals («Quintament», «Sextament»).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).