MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3619 (22 / November / 2024)

Albert el Gran (pseudo). Novem Puncta

Aquesta obra té:

Traducció: Albert el Gran (c. 1200 – 1280). Les nou paraules de sant Albert, versió 1 [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Albert el Gran (c. 1200 – 1280). Les nou paraules de sant Albert, versió 2 [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2016-02-28
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Albert el Gran (pseudo)
Títol regularitzat:Novem Puncta
Altres títols:Les Neuf paroles
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 4.1
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Religió - Espiritualitat

Observacions

És un text mòbil, que recull diverses sentències: en alemany, de 6 a 15 o 19; en francès, 9; i en llatí, 9, i en un cas 10. Els manuscrits francesos són els més antics (finals del s. XIII); els llatins són del segle XV (Auer (1952), Leidenstheologie im ...; Meyer (2004), "Magister – Mystiker – Magier? ...", pp. 127-129). El manuscrit francès British Library, Arundel 288 comença: «Ci comensent les IX paroles que mestre Auuers arce(veque) de Cologne dyst en un sermon, qui fist a gens de religion»; dos manuscrits llatins, en canvi, porten la rúbrica: «Infrascripta revelata fuerunt per os Christi Alberto magistro episcopo celebranti» (Auer (1952), Leidenstheologie im ..., p. 99). Per a la relació de les versions catalanes amb les redaccions francesa i llatina, vegeu les observacions a Albert el Gran, Les nou paraules de sant Albert, versió 2, Traductor: Anònim.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).