MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3613 (04 / November / 2024)

Anònim. Vitae patrum [Llatí]

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Vitae patrum [Grec]

Aquesta obra té:

Traducció: Anònim. Col·lació dels dotze pares ermitans [Català]

Traducció: Anònim. Col·lacions dels sants pares, versió 1 [Català]

Traducció: Anònim. Col·lacions dels sants pares, versió 2 [Català]

Traducció: Anònim. Llibre dels sants pares [Català]

Traducció: Anònim. Vides dels sants pares [Català]

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2016-02-28
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:David Barnett
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Vitae patrum
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.56
Llengua:Llatí

Observacions

Les Vitae patrum són una gran col·lecció de textos escrita originalmente en grec, que inclou les Verba seniorum (llibres III-VII).

Trobar històries preses de les Vitae patrum és habitual en les col·leccions d'exempla. En català, a Arnau de Lieja, Recull d'exemples i miracles ordenats per alfabet, Traductor: Anònim, setanta-vuit de les peces esmenten els Dits o Vides dels sants pares com a font (|bib)345, I, p. 40). La col·lecció de miracles marians del manuscrit Barcelona, Arxiu Capitular, ms. 6, en conté una dotzena procedent de la Legenda aurea (però diferents dels editats a Maneikis Kniazzeh (1977), Vides de sants rosselloneses ...; vegeu Jaume de Voràgine, Flor dels sants, Traductor: Anònim) i un parell de les Vitae patrum, un dels quals (miracle 62, ff. 48v-49v) explica una anècdota que també està recollida en el manuscrit de Montserrat, però en una versió diferent (Barnett (en premsa), "Un mariale barceloní ...", pp. 57-59).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).