MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3604 (23 / November / 2024)

Anònim. Flors de virtuts i de costums [Català]. Traductor: Santcliment, Francesc de (fl. 1489)

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim; Cherubino da Spoleto {atribuït}; Gozzadini, Tomaso {atribuït}. Fiore di virtù [Italià]

Aquesta obra té:

Traducció: Anònim. Flor de virtudes [Castellà]

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2015-02-24
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Lluís Cabré, Montserrat Ferrer
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Flors de virtuts i de costums
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.19.2
Traductor:Santcliment, Francesc de (fl. 1489)
Llengua:Català
Data:1489

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:Comença lo Flors de virtut
Íncipit text:Si estimar volem per rahó, auctoritat e exemple la miserable creatura quant sia dejecte...
Font:Cornagliotti (1975), Flors de virtut e de costums ..., p. 59

Èxplicit

Èxplicit del text:...lo que diu lo proverbi: «Qui lava lo cap a l'ase pert l'aygua e lo sabó, e qui predica en desert pert son sermó».
Colofó:Per on sia loat lo nostre senyor Jesucrist e la sacratíssima verge Maria mare sua, de on vénen totes les gràcies e dons e no sols lo pensar mes lo hobrar e l'ésser havem d'ell.

La qual hobreta és stada treta del toscà en la present lengua catalana per Francesch de Sen Climent. Emprentat en l'any de nostre Senyor mil CCCCLXXXVIIII a XV de febrer.
Font:Cornagliotti (1975), Flors de virtut e de costums ..., p. 191

Transmissió

Impresos:Lleida, Enric Botel, 15 febrer 1489 – Anònim, Flors de virtuts i de costums, Traductor: Francesc de Santcliment
Lleida, Enric Botel, 1490 – Anònim, Flors de virtuts i de costums, Traductor: Francesc de Santcliment
Barcelona, Diego de Gumiel, 3 gener 1495 – Anònim, Flors de virtuts i de costums, Traductor: Francesc de Santcliment
[s.l., s.n.], 9 novembre 1497 – Anònim, Flors de virtuts i de costums, Traductor: Francesc de Santcliment
València, Jordi Costilla, 1502 – Anònim, Flors de virtuts i de costums, Traductor: Francesc de Santcliment

Bibliografia

Edicions:Cornagliotti (1975), Flors de virtut e de costums ...
Acebrón Ruiz (2001), Flors de virtut: facsímil de ...
Bibliografia:Cornagliotti (1975), Flors de virtut e de costums ...
Casella (1920), "La versione catalana del Fiore ..."
Neugaard (1971), "Una edición valenciana mal ..."
Wittlin (2007), "Una versió catalana manuscrita ..."
Acebrón Ruiz (2004), "Sobre la versión catalana del ..."

Observacions

Un dels models del traductor havia de ser molt semblant a l'incunable italià imprès a Messina ca. 1484-1485 (Cornagliotti (1975), Flors de virtut e de costums ..., pp. 31-33).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).