MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3602 (23 / November / 2024)

Anònim. Epistula quam misit Pontius Pilatus Tiberio

Aquesta obra té:

Traducció: Anònim. Lletra de Ponç Pilat a l'emperador Tiberi sobre la mort e resurrecció de Jesucrist [versions a i b] [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2016-02-28
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Epistula quam misit Pontius Pilatus Tiberio
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.15
Llengua:Llatí
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Observacions

Correspondència apòcrifa, afegida en època medieval al corpus d'apòcrifs del Nou Testament que prenen la figura de Pilat com a testimoni de la veritat cristiana (Acta Pilati i, més tard, Anònim, Evangelium Nicodemi). L'epístola afirma la veritat de la Resurrecció. Correspon a l'anomenada Tercera carta de Pilat a Tiberi, que al seu torn deriva de la Primera carta o Anafora, produïda en ambient bizantí els segles VIII-IX; el manuscrit més antic és del segle X (López Casas (1999), "Versions hispàniques de la Carta ...", pp. 303-304, amb bibliografia).

El text llatí es va imprimir per primera vetada amb Ludolf de Saxònia, Vita Christi (Colònia, 1474).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).