MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3600 (22 / November / 2024)

Anònim. Fill del senescal d'Egipte, versió 1 [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Du roi qui voult fere ardoir le filz de son seneschal [Francès]

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2015-02-24
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Fill del senescal d'Egipte, versió 1
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.12.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - s. XV
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Íncipit

Íncipit del pròleg:Vilà és aquell qui fa a altre so que no vol que sia feyt a ell. Aquell qui s'entremet de enganar altre, sovén li esdevé que el mal que ell vol fer li ve desobre ...
Íncipit text:Aquell rey hac entorn de si un seneschal qui·l havia tant servit, que·n merexia gran guardó. E devets saber que qui bé vol servir, deu soferir bé ...
Font:Aramon i Serra (1934), Novel·letes exemplars

Èxplicit

Èxplicit del text:... Apreneu tots que massa s'equivoca el qui sempre escolta i ami no aprèn res, o Déu ens dóna a tan belles coses per oir, perquè nosaltres en puguem gaudir de tal manera i en tal guisa, que el darrer dia de judici puguem anar perfectament a regnar en la glòria del cel. Amén.
Font:Aramon i Serra (1934), Novel·letes exemplars

Transmissió

Manuscrits:París - BnF - Manuscrits: Esp. - 154 - 62v-68v

Bibliografia

Edicions:Morel-Fatio (1876), "Fragment d'un conte catalan ..."
Miquel i Planas (1908-1916), Novelari català dels segles XIV ...
Aramon i Serra (1934), Novel·letes exemplars, pp. 145-167

Observacions

És una versió literal del text francés, que "adés deixa entreveure les rimes de l'original" (Aramon i Serra (1934), Novel·letes exemplars, p. 22); és incompleta perquè falten fulls al final. Segons Morel Fatio, el manuscrit París, Bibliothèque Nationale de France, ms. esp. 12471 és més acostat al text català que l'editat el 1823 (Aramon i Serra (1934), Novel·letes exemplars, p. 178).

Pel que fa a altres narracions exemplars d'origen folklòric, com ara La filla del rei d'Hongria o La comtessa fidel no es pot parlar pròpiament de traduccions. Per a les versions catalanes d'aquestes narracions, vegeu Aramon i Serra (1934), Novel·letes exemplars,Orazi (1999), Història de la filla del rei ... i Orazi (2000), "Die verfolgte Frau: per ...".

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).