MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3598 (06 / October / 2024)

Anònim. Demandes d'amor [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Demandes amoureuses [Francès]

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2021-08-06
Bases de dades:Translat, Ficció

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Demandes d'amor
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.10.1
Codi de Ficció: 1.4
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:c. 1400
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Literatura - Prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Íncipit text:De que es fundat lo Castell de Amor? Respon: Lo fonament es de desirs ...
Font:Pagès (1927-1928), "La Version catalane du Chastel d ..."

Èxplicit

Èxplicit del text:... pensa de vigor, sostaniment de ardiment, nodrida en solas, conquistada en deduyt.
Font:Pagès (1927-1928), "La Version catalane du Chastel d ..."

Transmissió

Manuscrits:Carpentras - Inguimbertine - 381 - 24r-26r

Bibliografia

Edicions:Pagès (1927-1928), "La Version catalane du Chastel d ..."
Cantavella (2000), "The Medieval Catalan Demandes ..."

Observacions

Versió d'un recull no conservat de demandes amoroses en francès. La forma més próxima al recull català és l'anomenada Chastel d'amours (Pagès (1927-1928), "La Version catalane du Chastel d ..."). Cantavella (2000), "The Medieval Catalan Demandes ..." estudia el gènere i edita el text català cercant en cada cas la demanda francesa corresponent.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).