MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3596 (23 / November / 2024)

Anònim. Art de bé morir ab lo Breu confessionari [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Arte de bien morir y Breve confesionario [Castellà]

Traducció de: Anònim. Ars bene moriendi [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2019-05-22
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Art de bé morir ab lo Breu confessionari
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.2.3
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:c. 1493
Matèries:Religió - Espiritualitat

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:A honor e reuencia de nostre senyor ihesu crist: e de la sacratissima verge senyora sancta maria mare sua. comença lo tractat apellat art de be morir ab lo breu confessionari tornat de lati en romanç per instructio e doctrina de les persones no sabents lo lati. les quals no es raho que sien freturoses de tant fruyt e tant necessari com es / e se segueix del present compendi en aquest forma seguent
Íncipit del pròleg:[Rúbrica:] Lo prohemi
[Text:] Encara que segons lo philosof en lo tercer libre de les ethiques la mes espantable de les coses terribles sia la mort...
Íncipit text:[Rúbrica cap. 1:] Capitol primer com lo diable tempta en lo article de la mort contra la fe
[Text:] Com la fet catholica sie fundament e principi de tota la salut nostra e sens fe negu puxa esser saluat segons diu sanct agusti...
Font:Barcelona, Pau Hurus, c. 1493 – Anònim, Art de bé morir ab lo Breu confessionari, Traductor: Anònim

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:…lo qual regne en vnjtat de essencia e trinitat de persones per tots los setges sens fi.
Èxplicit del text:Response que si aquel tal es en parts remotes. e apartades dela cort romana pot esser absolt. e deu li esser injungit. e manat quesfaçe absolre per lo superior com. e quant pora et cetera.
Colofó:Aci se acaba lo confessionari breu. a honor. e reuerencia de deu omnipotant pare. e fill. e spirit sanct. e de la sacratissima verge senyora sancta maria mare de deu ihesu christ redemptor. e senyor nostre.
Font:Barcelona, Pau Hurus, c. 1493 – Anònim, Art de bé morir ab lo Breu confessionari, Traductor: Anònim

Transmissió

Impresos:Barcelona, Pau Hurus, c. 1493 – Anònim, Art de bé morir ab lo Breu confessionari, Traductor: Anònim
Barcelona, Gabriel Pou, 1507 – Anònim, Art de bé morir ab lo Breu confessionari, Traductor: Anònim

Bibliografia

Edicions:González Rolán - Saquero Suárez-Somonte - Caerols Pérez (2008), Ars moriendi. El Ars moriendi en ...
Bibliografia:Fàbrega i Grau (1955), "Els primitius textos catalans de ..."
Gago Jover (1999), Arte de bien morir y Breve ... pp. 31-34
Bohigas (1951), Art de bé morir
Martínez Romero (2017), "L'Ars moriendi com a gènere ..."

Observacions

El Breu confessionari és traducció de la versió castellana de Andrés Díaz de Escobar, Lumen confessorum i Andrés Díaz de Escobar, Modus confitendi (Gago Jover (1999), Arte de bien morir y Breve ... pp. 43-44).

Segons Martínez Romero (Martínez Romero (2017), "L'Ars moriendi com a gènere ..."), el valencià Jaume Montanyà aprofità in extenso la traducció catalana de QS (la versió breu de l'Ars) en la segona part del seu Spill de ben viure i ben morir de 1559, que posteriorment ell mateix traduí al castellà abans de 1573.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).