MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3594 (22 / November / 2024)

Anònim. Tractat de l'art de ben morir, versió 1 [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Ars bene moriendi [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2015-03-10
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Tractat de l'art de ben morir, versió 1
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.2.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:s. XV
Matèries:Religió - Espiritualitat

Contingut

Conservació:completa

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 148 - 64-88v
Completa - Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 2 - 70v-96v

Bibliografia

Bibliografia:Fàbrega i Grau (1955), "Els primitius textos catalans de ..."
Gago Jover (1999), Arte de bien morir y Breve ... pp. 31-34

Observacions

Traducció literal d'un text llatí anònim, coincident amb el text llatí del manuscrit Vic, Episcopal, ms. 147 (Fàbrega i Grau (1955), "Els primitius textos catalans de ...", pp. 81-82). Correspon a la versió llarga (CP) o Tractatus artis bene moriendi (vegeu Anònim, Ars bene moriendi, observacions).

El manuscrit castellà Madrid, Real Biblioteca, ms. II/795, que conté una versió d'Isaac de Nínive copiada a Sant Cugat el 1484 (vegeu Isaac de Nínive, Llibre d'Isac, Traductor: Anònim) i una de les Meditacions de sant Bernat (vegeu Bernat de Claravall [sant] (pseudo), Llibre de meditació, Traductor: Anònim), copia una versió castellana del Tractatus amb catalanismes, segons Gómez Moreno (BETA, Manid 3650: http:/​/​pb.lib.berkeley.edu/​saxon/​SaxonServlet?sourc ... ).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).