MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3593 (07 / juliol / 2024)

Anònim. Ars bene moriendi

Aquesta obra té:

Traducció: Anònim. Arte de bien morir y Breve confesionario [Castellà]

Traducció: Anònim. Art de bé morir ab lo Breu confessionari [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Anònim. Tractat de l'art de ben morir, versió 1 [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Anònim. Tractat de l'art de ben morir, versió 2 [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2019-05-20
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Ars bene moriendi
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.2
Llengua:Llatí
Data:post 1418
Matèries:Religió - Espiritualitat

Observacions

Al Concili de Constança (1414-1418), Jean Gerson va compondre La Science de bien mourir, traduït després amb el títol De scientia mortis. Aquesta versió llatina és la base de l'Ars bene moriendi. Ara, aquest títol de fet fa referència a dues obres prou diferents: l'anomenada versió llarga (CP), conservada en forma manuscrita amb el títol Tractatus artis bene moriendi, i l'anomenada versió curta (QS), habitualment difosa en impressions amb el títol Ars moriendi i corresponent sobretot a la segona part del Tractatus; aquesta versió impresa es concentra en les cinc temptacions del diable, les cinc inspiracions de l'àngel i l'escena de la bona mort, il·lustrades respectivament amb onze xilografies. Tradicionalment es considera CP anterior a QS (Gago Jover (1999), Arte de bien morir y Breve ..., pp. 28-34); recentment s'ha proposat el contrari (González Rolán - Saquero Suárez-Somonte - Caerols Pérez (2008), Ars moriendi. El Ars moriendi en ...).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).