MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3530 (20 / maig / 2024)

Anònim. Vida de santa Bàrbara

Aquesta obra és:

Adaptació de: Voràgine, Jaume de. Flos sanctorum

Publicació de la fitxa: 2011-04-14
Darrera modificació: 2018-12-11
Bases de dades:Cançoners, Translat

Descripció

Autor:Jaume Torró

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Vida de santa Bàrbara
Llengua:Català
Data:estimada - s. XV-2
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Íncipit del pròleg:Prolech en la vida de s(an)ta barbara ffilla del rey diescorus
Íncipit text:Com sia clara sp(er)iencia que la diujna p(ro)ujdencia als/

Èxplicit

Èxplicit del text:collocada ab gl(or)ia et(er)na ab corona de martirj p(er)/ Infinita s(e)c(u)la s(e)c(u)lor(um) Ame(n)//

Transmissió

Manuscrits:Completa - Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 151 - 19? - 274r (289r) - 280v (295v)

Bibliografia

Edicions:Martos (2000), "La Vida de sancta Bàrbara del ..."

Observacions

Atribuïda a Joan Roís de Corella, o a un excel·lent imitador anònim, per Martos (2000), "La Vida de sancta Bàrbara del ...". És una adaptació amplificada, amb l'estil retòric característic de Corella, del capítol 202 de Jaume de Voràgine, Flos sanctorum.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).