MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3440 (10 / maig / 2024)

Gordon, Bernat de (c. 1258 – ante 1330). Lliri de medicina [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Gordon, Bernat de (c. 1258 – ante 1330). Lilium medicine [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2014-06-08
Darrera modificació: 2017-07-30
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes; Antònia Carré
Estat:completa

Identificació

Autor:Gordon, Bernat de (c. 1258 – ante 1330)
Títol regularitzat:Lliri de medicina
Altres títols:Pràctica
«Gordó»
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - s. XIV primer quart
Lloc:Barcelona?
Notes sobre la datació:El fragment conservat, copiat a Barcelona vers 1435, conté solucions pròpies de la scripta librària catalana primitiva (Carré - Cifuentes, en premsa), abandonada a partir de c. 1320-1330. Atestacions documentals des d'almenys 1381 sense explicitació de llengua. La primera que és explícitament en català (1464) es localitza a Barcelona (Cifuentes 2000).
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Compendi de medicina pràctica
Matèries:Medicina - Medicina pràctica

Contingut

Consistència:completa
Conservació:fragmentària
Especificacions:Es conserven només els cap. 20-25 del llibre VII.

Íncipit

Invocació:«En nom de Déu...» (atest. 1512).
Rúbrica inicial:«Comença lo libre de medecina de mestra Bernat Gordó...» (atest. 1464).

Èxplicit

Èxplicit del text:«... e per ço sie'n posada en pocha quantitat, car en altra manera lo metgement corromprie, perquè per rahó de la proproció, mills és que sie posat en lo bras [a] aseg[ur]ar que en la cara. — Entenedor és que nós avem ordenat, per la gràcia de Déu, .IIII. hobres molt ha, per aquesta hobra. E si eran haüdes, açò saria hobre de perfet magisteri, ço és a saber: lo Libell de regiment de agudes, e lo Libell de crisi e dels dies crètichs, e·l libell qui és entitolat Taula dels engines, e sens ella no és res fet, e Libell de graduació» (Colombina 7-4-27, f. 70ra; atest. 1464).
Colofó:«Explicit. Expliceat! | Ludere scriptor erat! [sic per eat]» (Colombina 7-4-27, f. 70ra).

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Autor

Altres persones relacionades

Posseïdor:Colunya, Vicenç de (fl. 1435 – 1481)
Claret, Bartomeu (m. 1463)
Vicenç, Joan (fl. 1421 – 1464)
Moradell, Onofre (fl. 1445 – 1467)
Cebrià, Jaume (m. 1497)
Vicenç, Miquel Climent (m. 1502)
Solà, Narcís (fl. s. XV ex. - XVI in.)
Vila, Francesc (m. 1512)
Carbó i Malferit, Damià (m. 1542)

Sinopsi

Sinopsi:Vegeu l'original llatí.
Públic/intenció:Metges pràctics

Transmissió

Manuscrits:Fragmentària - Sevilla - Colombina - Manuscritos - 7-4-27 - ff. 156rb-161vb
Fragmentària - Sevilla - Colombina - Manuscritos - 7-4-27 - ff. 67va-70ra
Atestacions documentals:
  1. València - ACCV - Protocols notarials – vol. 26040, s. f. – 12 abril 1428 – ítem 1
  2. València - ACCV - Protocols notarials – vol. 26040, s. f. – 12 abril 1428 – ítem 3
  3. Palma [Ciutat de Mallorca] - ARM - Protocols notarials – M-190, ff. 84r-98v i 116v – 7 febrer 1463 – ítem 34
  4. Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.11, s. núm. – 22 febrer 1464 – ítem 1 [43]
  5. Palma [Ciutat de Mallorca] - ARM - Protocols notarials – R-575, ff. 74r-97v – 11 febrer 1497 – ítem 14
  6. Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.21, s. núm. – 16 febrer 1502 – ítem 29
  7. Vic - ABEV - Arxiu de la Cúria Fumada – ACF-*** (inventaris J. F. Franc ***-***) – 1512 – ítem Junyent § 237
  8. Palma [Ciutat de Mallorca] - ARM - Protocols notarials – S-1216, ff. 271r-128v – 19 desembre 1542 – ítem 53
Observacions:El fragment conservat forma part d'una miscel·lània medicopràctica per a ús del barber-cirurgià de Barcelona Vicenç de Colunya (i en part copiada personalment per ell) l'any 1435 o poc després (colofó).

Bibliografia

Edicions:Carré - Cifuentes (2017), La traducció catalana medieval ... - fragmentària - Llib. VII, cap. 20-25.
Bibliografia:Riera i Sans (1989), "Catàleg d'obres en català ...", p. 702 (trad. castellana i catalana)
Cifuentes i Comamala (2000), "La promoció intel·lectual i ...", pp. 451-53 i 467
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 94-95
Carré (2013), "Les traduccions catalana i ..."
Carré (2017), "Errors d'edició, dels manuscrits ..."

Sobre l'scripta librària catalana primitiva:
Badia (1996), Textos catalans tardomedievals i ...
Badia - Santanach - Soler (2010), "Els manuscrits lul·lians de ..."

Per al colofó llatí:
Haskins (1927), The Renaissance of the Twelfth ..., p. 74 (mss. del s. XII)
Bouveret (1965-1982), Colophons de manuscrits ..., vol. 6, pp. 228-232
Drogin (1983), Anathema! Medieval Scribes and ..., p. 112
Stiennon (1995), L'écriture, p. 57
Lilao Franco - Castrillo González (1997-2002), Catálogo de manuscritos de la ..., vol. 2, p. 122 (ms. de filosofia natural del s. XIII-2)
Dillon (2002), Medieval Music-Making and the ..., p. 203 (ms. musical francès de prin. del s. XIV)
Brisebarre (1980), Li restor du paon, p. 15 (Roman d'Alexandre, copiat l'any 1338)

Observacions

Els inventaris de béns evidencien l'existència d'una traducció catalana completa d'aquesta obra, en circulació sobretot entre els metges extrauniversitaris. Tanmateix, únicament se n'ha conservat l'última part —els cap. 20-25 del llibre VII, que corresponen a l'antidotari i al capítol immediatament precedent, el qual també proporciona algunes receptes— en una miscel·lània mèdica per a ús d'un barber-cirurgià de Barcelona amb continguts predominantment farmacològics. És probable que el barber-cirurgià copiés aquest fragment del seu especial interès a patir d'un altre ms. que contingués la traducció completa, però tampoc es pot descartar que aquesta part tingués circulació independent en català igual com la tenia en francès (ed. Carré - Cifuentes, en premsa).

No consta als documents localitzats fins ara quin títol tenia la traducció catalana. L'expressió «libre de medecina» de la rúbrica inicial (atest. 1464) és més aviat descriptiva, com ho és «practica» a la rúbrica inicial de l'original llatí (vegeu-ne fitxa). És molt probable que portés el de Lliri de medicina («Liri de medecina»?), com l'original, sense que es pugui descartar el de Pràctica («Pràtica»?). Les atestacions documentals no reproduïren el primer perquè es trobava massa al final de la rúbrica inicial i perquè l'obra era popularment coneguda com «lo Gordó» i amb això ja n'hi havia prou per identificar-la.

Per ara, el primer testimoni clar d'una traducció catalana completa apareix a l'inventari d'un barber-cirurgià de Barcelona de 1464 (Cifuentes 2000). El fragment conservat està transcrit en un ms. copiat a Barcelona l'any 1435. Aquestes dates, però, són molt tardanes per al model de llengua escrita que transmet aquest últim ms., que es pot situar a les primeres dècades del s. XIV (Carré - Cifuentes, en premsa). Que no es pugui reconèixer als inventaris del s. XIV localitzats fins ara no ha d'estranyar, perquè no solen portar descripcions dels volums tan detallades com al s. XV.

La traducció catalana està feta a partir de l'original llatí, és molt correcta, amb pocs errors, i segueix el mètode primitiu de verbo ad verbum, a jutjar pel fragment conservat. Deriva d'una branca llatina diferent que la traducció castellana (Carré 2013). S'ha de descartar, doncs, que aquesta darrera depengui de la catalana, com va suggerir Riera 1989.

El colofó llatí del ms. 7-4-27 té una gran difusió, sobretot en el s. XIII i primera meitat del XIV. Encara que segurament prové de l'antígraf llatí, no sembla propi de l'obra sinó introduït per algun copista, i podria ser un indici més per a la datació de la traducció catalana en la primera meitat del s. XIV.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).