MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3410 (22 / November / 2024)

Anònim. Lletra del Preste Joan a l'emperador de Roma [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Lletras que trames pestre Johan a Frederich enperador de Roma [Occità]. Traductor: Anònim

Traducció de: Anònim. Lettre du Prêtre Jean [Francès]. Traductor: Anònim

Traducció de: Anònim. Epistola Presbiteri Johannis [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2011-05-24
Darrera modificació: 2024-10-12
Bases de dades:Sciència.cat, Translat

Descripció

Autor:Lluís Cabré, Montserrat Ferrer, Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Lletra del Preste Joan a l'emperador de Roma
Altres títols:Llibre del Preste Joan
Epístola del Preste Joan
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.16.2
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - ante 1383
Notes sobre la datació:Datació del testimoni conservat, un manual d'un notari de Tortosa de l'any 1383.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Geografia i viatges - Viatges
Història natural - Humans

Contingut

Conservació:fragmentària

Íncipit

Íncipit del pròleg:«Com Ffrederich, emperador de Roma, entengués que Pestre [sic] Johan, emperador de les Índies, fos rey e cathòlich e molt poderós rey...»
Íncipit text:«Mestre [sic] Johan, per la gràcia de Déu, entre los reys christians de les Índies emperador e rey christià: A tu, Ffrederich, emperador de Roma e en entrament de tota amor. A tu ha plagut a nós trametre tos nobles misatgers ab letres de pregàries que·t féssem saber qual fe tenim e lo poder que havem e quals coses e maravelles són en les nostres terres. Nós te trametem a dir per nostres pròpries letres tot ço que vols saber per nostre libre çertanament...»
Font:Ms. Tortosa, ACBE.

Èxplicit

Èxplicit del text:«... Aprés del desert de la part Aquilonis de la miga Índia és una gran província en la qual habiten los gigants, los quals han de lonch .XX. coldes; e alguns n'i ha de .XX., mas los antecessors eren de .XL. coldes. Aquestos no poden passar los termes sinó ab nostra licència, car si eren gents coratgoses [...]»
Font:Ms. Tortosa, ACBE.

Transmissió

Manuscrits:Fragmentària - Tortosa - ACBEB - Protocols notarials - Jaume Despont 1383 - 1r-10v
Atestacions documentals:
  1. Perpinyà - ADPO - Série H-Dépot: Établissements hospitaliers – 2HDTP/41, plec 40, núm. 1 – 1383 – ítem 3
  2. Barcelona - ACB - Dignitats i oficis: Notaria particular – vol. 341, plec núm. 3 – 25 agost 1404 – ítem 15

Bibliografia

Edicions:Bayerri i Bertomeu (1925-1926), "Una descripció geogràfica ..." - Sense identificar el text.
Bibliografia:Suchier (1883), Denkmäler provenzalischer ..., pp. 341-386 (trad. occitana)
Nicolau d'Olwer (1954), L'expansió de Catalunya en la ..., § 98-100
Batlle i Prats (1968-1969), "Notícies de llibres d'antics ...", § 8, núm. 19
Madurell i Marimon (1974), Manuscrits en català anteriors a ..., § 22, núm. 4, i § 111, núm. 2
Hillgarth (1991), Readers and Books in Majorca ..., vol. 2, § 192, núm. 1
Sorní i Esteva - Suñé i Arbussà (1990), "Les Receptes de Mestre Miquel"
Gosman (1982), La Lettre du Prêtre Jean: les ..., p. 93, amb més bibliografia
Popeanga Chelaru (2000), "La carta del Preste Juan: las ..."
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 263-264
Vázquez Márquez (2022), "Les redaccions catalanes de la ..."

Observacions

En aquesta versió, la carta («libre» al testimoni conservat i a les atestacions documentals) va adreçada a «Frederich, emperador de Roma» (Frederic I Barbaroja). Apareix copiada al principi d'un manual del notari de Tortosa Jaume Despont o de Pont (Jacobus de Ponte) de l'any 1383. Aquesta còpia queda truncada al passatge on descriu la terra on «habiten los gegants»; els amplis espais en blanc que conté fan pensar que havia estat transcrita a partir d'un manuscrit il·luminat.

La identitat del pròleg i de l'inici del text d'aquesta versió catalana amb els de la versió occitana amb catalanismes continguda al ms. BnF Fr. 6115 (s. XV) (ed. Suchier 1883: 341-386) fa probable que la versió catalana s'hagi fet sobre un model occità. Aquesta versió occitana es caracteritza perquè ocupa una posició isolada en la tradició en llengua vulgar, per l'ordre, i per un pròleg afegit (com s'ha dit, coincident amb el del text català) (Gosman 1982: 93).

Els contactes, comercials i diplomàtics, entre els països de la Corona d'Aragó i la terra del negus d'Abissínia durant el segle XV estan ben documentats (Nicolau 1926). Així, per exemple, el «Preste Johan de les Índies» fou visitat per mestre Miquel, autor d'un receptari mèdic d'un barber-cirurgià naval datable vers 1407 (Sorní & Suñé 1990). Per altra banda, els inventaris de biblioteques de l'època proven que l'interès social per aquesta Epístola del Preste Joan a la Corona d'Aragó era ben viu. En efecte, apareix un llibre «apellat Preste Johan» entre els béns d'un prevere beneficiat a la Catedral de Barcelona subhastats l'any 1404 (Madurell 1974); un clergue de la ruralia de l'Empordà tenia el 1422 un llibre que començava amb les paraules: «Aquest <libre> és de Presta Johan, emperador de las Índias...» (Batlle 1968-1969); un donzell de Mallorca deixà en morir l'any 1427 un llibre «vocatum De Presta Johan et de rims» (Hillgarth 1991); un canviador de Barcelona posseïa el 1457 un llibre deslligat «del Preste Johan» (Madurell 1974); etc. Només en un cas s'indica clarament que l'obra és en català, però és impossible saber a quina de les versions catalanes conservades correspon, si és que correspon a cap d'aquestes dues.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).