Valero, Joanot (fl. 1497 – 1515). Manual de tintoreria
| Publicació de la fitxa: 2013-11-24
Darrera modificació: 2016-07-17 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | completa |
| Identificació |
| Autor: | Valero, Joanot (fl. 1497 – 1515) |
| Títol regularitzat: | Manual de tintoreria |
| Altres títols: | «Libre» |
| Llengua: | Aragonès
Català
Llatí |
| Data: | expressa - 1497 - 1501 |
| Lloc: | València |
| Notes sobre la datació: | El ms. conservat conté un colofó datat el 23 de gener de 1497 al final del conjunt inicial de l'obra («Aquest libre...»), que després fou continuada amb addicions successives i closa amb comptes datats el 20 de maig de 1501, tot de la mateixa mà. El colofó situa l'obra «en lo tint de Sent Mori» (sant Maurici, Maur o Mori és el patró dels tintorers), molt probablement de la ciutat de València. El text d'aquest ms. és una còpia que degué iniciar-se l'any 1496, i està feta a partir d'un antígraf datable en el mateix segle XV. |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Manual de tintoreria
Receptari mèdic domèstic |
| Matèries: | Tècniques - Tintoreria
Medicina - Farmacologia |
| Contingut |
| Consistència: | completa |
| Íncipit |
| Invocació: | «+ Ihesus + Christus +». |
| Íncipit text: | «[1] Per tenyir ffil vermel. — A .Iª. liura de ffil pendràs miga liura de fustet picat...» |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | «... [152] Esto es lo que yo tomo dél enpués de aver contado. — Primo, me dio una casteliana — .XXVII. sueldos». |
| Colofó: | «[128] Amén. — Aquest libre fon aquabat en lo tint de Sent Mori a .XXIII. dies del mes de gener, any .M.CCCC.LXXXXVII. Escrigué'l Juanot Vallero, de Sarión de Aragón». |
| Continguts |
| Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs): | <I. RECEPTES PER A TENYIR> [ff. 1r-29r]. — (1) «Per tenyir ffil vermel»; (2) «Esclariment per fer hun rosat»; (3) <Per fer un bell vermell>; (4) «Per ffer lexiu de color de vermel»; (5) «Per fer lexiu per a rosat amorat»; (6) «Per fer .I. enrojat a l'hobraje valencià»; (7) «Per brujes»; (8) «Per fer inglès a l'hobraje»; (9) «Per fer burel de sa color»; (10) «Esclariment per .Iª. grana»; (11) «Per fer toranjat»; (12) «Per ffer mesclats»; (12.1) «Primerament, si vols fer .I. gira-sol»; (12.2) «Per .I. trencabràs clar»; (12.3) «Per fer verdocat»; (12.4) «Per fer quastaniat»; (12.5) «Per fer quastaniat clar»; (12.6) «Per ffer caneliat»; (12.7) «Per fer brujes»; (12.8) «Per fer altra manera de castaniat»; (12.9) «Per fer trencabràs de Roan»; (12.10) «Per fer feje de àngel»; (12.11) «Per fer gingebrat»; (12.12) «Per fer arenós»; (12.13) «Per fer quastaniat tenporal»; (12.14) «Roans»; (12.15) «Per fer quastaniat de Bruges»; (12.16) «Per fer tenporals»; (13) «Per fer negres»; (14) «Per fer .Iª. bélia grana»; (15) «Per donar la grana»; (16) «Per esclarir la grana que vingua en color de foch»; (17) «Per fer escarlatí que senble grana»; (18) «Per esclarir .I. escarlatí»; (19) «Per ffer .I. escarlatí al carmesí»; (20) «Per fer lana enrojada molt bélia»; (21) «Per fer morats de tina sobre blanc»; (22) «Per fer hun contray negre a la guisa de Flandes»; (23) «Per fer negres sense blau»; (24) «Per fer negres molt avantajats»; (25) «Recepta de mestre Manuel» <per grana>; (26) «Per fer rosats»; (27) «Per fer escarlatins sense brasil molt bels»; (28) «Per fer .I. bel vermel plens madús»; (29) «Per fer .I. escarlatí»; (30) «Per fer morats de tina»; (31) «Morats sobre palmélia»; (32) «Per verts clas molt bels sobre palmélia que sea molt bélia cosa que donen en color de limó madur»; (33) «Altra manera de fer verts de palmélia molt bels»; (34) «Per fer verts de tina»; (35) «Per fer negres molt bels a la gisa de Córdova e tots de bon tint»; (36) «Per fer .I. molt avantagós negre»; (37) «Per fer un escarlatí sense ful»; (38) «Per fer .I. morat sense ful o ver»; (39) «Per dar esclariment a hun drap de grana»; (40) «Per fer altre esclariment per color de foch»; (41) «Altre esclariment»; (42) «Altre esclariment per acabar grana»; (43) «Altre esclariment per sobre lo carmesí»; (44) «Per dar esclariment a .I. drap vermel escarlatí»; (45) «Per fer .I. escarlatí sense brasil»; (46) «Recepta per fer ful».
[II.] «RECEPTES PER A TACATS DE TOTAS MANERAS Y SÓN LAS SEGENS» [ff. 29r-33v]. — (47) «Primo, per verts tacats clas o escús»; (48) «Per vert clar o erbent»; (49) «A tot groch o tarongí»; (50) <A tot> «violat o tenat o canielat»; (51) «A tot groch o toronje»; (52) «A tot escarlatí o sangina o que sia feta de vermel»; (53) «A tota grana tacada»; (54) «A tot drap que sia tacat de gres»; (55) «A tot drap franzès ho de Flandes, los quals se adoban ab holi de balena, los quals puden»; (56) «A tot drap que sea tacat de oli lo qual no tema de perdre color»; (57) «A drap que pert la color»; (58) «A tot drap tacat de resina»; (59) [A] «taca de sèu»; (60) «A taca de lexius»; (61) <A taca d'oli>.
[III.] «MEDECINES» [ff. 33v-54r]. — (62) «Per trencar fero»; (63) «Si vols fer dolre .Iª. bèsteya»; (64) «A mos de qua rabiós»; (65) «Per qui va molt per camí»; (66) «Remey per aquels que són trebaliats y cansats de anar camí»; (67) «Per aquel que és cansat de molt caminar»; (68) «Per no éser cansat de caminar»; (69) «Contra todas berugas e fichs»; (70) «Contra berugas o fics»; (71) «Contra beruges»; (72) «Contra berugas»; (73) «Contra berugas»; (74) «Recepta per a guarir e sanar colteliada per la cara, que no y paregua»; (75) «Exarm per tota nafra e mal de gola e de dens e tota dolor»; (76) «Exarm per traure hun pasador del cos de la persona ab dos dits»; (77) «Exarm per a bèstia que no se dexa ferar ni asegurar»; (78) «Erba per traure fero o cosa ffi cada de qualsevol loch de la persona»; (79) «Exarm per congurar vèrtoles»; (80) «Per tos de pits»; (81) «Per mal de tos de pits»; (82) «Contra tos seca»; (83) «Contra tos seca»; (84) «Per guarir tos»; (85) «A hom que ha perdut lo parlar»; (86) «Per a qui caen los cabels e fer-los nàxer e jenerar»; (87) «La virtut de la pinpanélia per nirvis ronçats e vèrtoles e nafres e porselianes»; (88) «A persona que per nafra o per fredor o per qualsevol mal aja nirvis aronçats, que molt hom ne resta contret, que no saben fer aquesta cura segent»; (89) «Per còlica pasió»; (90) «Per còlica pasió»; (91) «Per còlica pasió»; (92) «Pólvora per mal de cap»; (93) «Erba per a paralítich, molt virtuosa e de moltes propietats»; (94) «Rael del liri blau, per paralítics molt virtuosa e de moltes altres propietats»; (95) «Contra espasme o tramolament de la persona»; (96) «Per traure fero o espina o osos ronputs del cos de la persona»; (97) «Contra febra»; (98) «Per la sesió de la febra»; (99) «Per infant petit que és febrós»; (100) «Per febra terçana»; (101) «Per guarir febra cotidiana y terzana y quartana»; (102) «Per guarir febra contínua en menis de tres dies»; (103) «Altra recepta per guarir tota febra»; (104) «Contra tota febra, altra recepta»; (105) «A dolor de loms»; (106) «Per dolor de loms»; (107) «Per dolor de loms»; (108) «A dona que à perduda la let»; (109) «Altra recepta per fer venir la let»; (110) «Per mal e piment del cony e de la verga de l'home»; (111) «Altra recepta per lo mal matex»; (112) «Altra recepta per menbre hunflat»; (113) «Per crebases que·s fan en les mans e als peus»; (114) «Per les dens dels infans, que nascen sens dolor»; (115) «Per calsar les dents que són escarnades»; (116) «Per confortar les dens de la boca»; (117) «Pólvora per calsar los dents»; (118) «Per menguadura de dens»; (119) «Altra recepta per refermar les dens y genives»; (120) «Recepta per les dens e quexals de la boca»; (121) «Altra recepta per lo matex, dens e quexals»; (122) «Per so matex»; (123) «Per les dents que dolen, ho quexals»; (124) «Per traure sangonera qui·s té a la boca o al nas»; (125) «Per qui fa mal orinar»; (126) «Recepta per fer la sera vélia de Resís que sia bélia e nova»; (127) «Per fer aygua ardent sens vi molt maraveliosa e virtuosa»; (128) «Amén».
<IV. PRIMER APÈNDIX: ALTRES RECEPTES PER A TENYIR> [ff. 54v-65r]. — (129) «Per fer lana vermèlia»; (130) «Per fer ffeje de àngel»; (131) «Per fer quastaniat»; (132) «Per fer capció de feje de àngel»; (133) «Para fer pasta de tacas»; (134) «Para alumenar <en> una ora»; (135) «Recepta verdadera per ffacer fful»; (136) «Per ffer negres a la contraya»; (137) «Para alumenar vermegos o rosados o verdes o morados o tenados, sol que sean de palmela»; (138) «Para enrogar vermejos»; (139) «Para enrogar rosados»; (140) «Para enrogar morados»; (141) «Para enrogar tenados»; (142) «Para enverdir verde claro»; (143) «Para acabar un rosado»; (144) «Para acabar un morado»; (145) «Para acabar un tenado»; (146) «Para grana»; (147) «Per alumenar ropa de tina do es morados o verde claros o escuros o tenados o albadenes morados o verdes»; (148) «Para ffaçer un burel de su color en panyo».
<V. SEGON APÈNDIX: COMPTES> [ff. 66v-67v]. — (149) «Esto es lo que yo tomo de mi amo»; (150) «Esto devo a mi amo de tara de tintas que he entrado»; (151) «Contamos mi amo y yo»; (152) «Esto es lo que yo tomo dél enpués de aver contado». |
| Altres persones relacionades |
| Autoritat citada: | Manuel [mestre] (fl. s. XV ex. - XVI in.) |
| Altres: | Montalar (fl. c. 1500)
Moros, Luis de (fl. c. 1500)
Blai (fl. c. 1500) |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Manual de tintoreria elaborat per un tintorer a partir d'una font similar que inclou una guia per a la seva salut i la de la seva família. |
| Públic/intenció: | El tintorer Joanot Valero i la seva família. |
| Públic/intenció: | Usuari |
| Transmissió |
| Manuscrits: | València - BHUV - Manuscrits - 1084 - ff. 1r-67v |
| Bibliografia |
| Edicions: | Cifuentes i Comamala - Córdoba de la Llave (2011), Tintorería y medicina en la ..., pp. 158-243 - Amb trad. esp. en pàgines oposades. |
| Bibliografia: | Aguiló i Fuster (1923), Catálogo de obras en lengua ..., § 2004 (Remallet)
Antonio (1788), Bibliotheca Hispana Vetus et Nova ..., vol. 2 (llib. X, cap. XV), p. 344, nota al peu de Pérez Baier
Latassa y Ortín (1884-1886), Biblioteca antigua y nueva de ..., vol. 3, p. 306 (Bibl. antigua, 1796, vol. 2, pp. 328-329), extret de Pérez Baier
Ibarra y Rodríguez (1935), Escritores aragoneses de asuntos ..., p. 3, extret de Latassa
Moret i Coso (1994), "Escriptors aragonesos ...", p. 89 (p. 82 de la 2a ed.), extret de Latassa
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 120, 316 i 452
Cifuentes i Comamala (2017), "Le manuel de teinturerie de ..."
Cifuentes i Comamala (2016), "El receptari mèdic baixmedieval ..." |
| Observacions |
| Manual de tintoreria valencià per al tint de draps de llana, paral·lel als conservats a Itàlia. A diferència d'aquests, però, té un caràcter marcadament pràctic, conseqüència del fet d'haver estat elaborat per un tintorer i per al seu propi ús. És excepcional també la inclusió d'un receptari mèdic especialitzat, molt orientat a la medicina laboral, i l'afegit d'uns comptes professionals entre el tintorer i un anònim «amo», probablement oficial i mestre de l'ofici respectivament. En l'àmbit català, i en català, és un precedent del Remallet de tinturas de Josep Moià (Barcelona, 1691).
L'estructura del manual, concebuda amb molt d'ordre, combina la guia tècnica de l'ofici i la guia per a la cura de la salut de l'operari i la seva família. Contingut detallat:
1) Receptes per a tenyir draps de llana (ff. 1r-29r, receptes 1-46).
2) Receptes de llevataques per als teixits tintats (ff. 29r-33v, receptes 47-61).
3) Joanot Valero, Receptari de Joanot Valero (ff. 33v-54r, receptes 62-127), que acaba amb el colofó (f. 54r, epígraf 128).
4) Altres receptes de tintoreria (ff. 54v-65r, receptes 129-148).
5) Comptes professionals (ff. 66v-67v, epígrafs 149-152).
Les parts 1-3 constitueixen el conjunt original de l'obra, que l'autor copià d'un antígraf valencià perdut, datable segurament en el mateix segle XV, escrit en català i que ja presentaria el text amb aquest mateix ordre. El contingut tècnic és també d'origen valencià, i empíric, no llibresc. Les receptes de tintoreria d'aquesta primera secció van ordenades per tipus de drap i solen tenir una organització interna molt clara segons els quatre tractaments que cal donar al drap («alumenar», «enrojar» o «engualdar», «esclarir» i «acabar»). Les parts 4-5 són addicions posteriors successives, d'un caràcter encara més pràctic i empíric, quotidià, copiades majoritàriament en l'aragonès ja molt castellanitzat propi de l'època i sovint amb un registre de clara procedència oral.
Autoritats citades: Manuel [mestre] (fl. s. XV ex. - XVI in.) (recepta 25), potser l'«amo» citat als epígrafs 149 i 151-152. Vegeu també Joanot Valero, Receptari de Joanot Valero.
Altres personatges citats: Blai (fl. c. 1500), possible aprenent; Montalar (fl. c. 1500); i Luis de Moros (fl. c. 1500), oncle de l'autor. |
|
