MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3397 (22 / November / 2024)

Anònim. Llibre de l'assaig de l'or

Publicació de la fitxa: 2014-07-09
Darrera modificació: 2014-08-29
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Llibre de l'assaig de l'or
Altres títols:«Libre de l'ensag de l'or» (1420)
Llengua:Català
Data:estimada - ante 1419
Lloc:Barcelona?
Notes sobre la datació:Inventariat entre els béns de la vídua d'un argenter de Barcelona (1420) mort l'any 1419.
Estat de l'obra:perduda
Forma:prosa
Gènere:Manual d'assajador
Matèries:Tècniques - Metall

Contingut

Altres persones relacionades

Posseïdor:Desfeu, Romeu (fl. 1369 – 1419)

Sinopsi

Sinopsi:Tractat sobre l'assaig de l'or, operació encaminada a determinar la llei (qualitat i pes) de les monedes i altres objectes d'aquest metall preciós.
Públic/intenció:Tècnics que treballen amb l'or (argenters i assajadors de les seques).
Públic/intenció:Argenters
Assajadors

Transmissió

Atestacions documentals:Barcelona - ACB - Dignitats i oficis: Notaria particular – vol. 344, plec núm. 4, 20 ff., 3-IX-1420 – 3 setembre 1420 – ítem 15

Bibliografia

Bibliografia:Madurell i Marimon (1974), Manuscrits en català anteriors a ..., doc. 45, núm. 8 («Aquest preu aperfiable... », Barcelona, 1419) i doc. 48, núm. 8 («Libre de l'ensag de l'or», Barcelona, 1420)
Dalmases (1992), Orfebreria catalana medieval ..., vol. 1, p. 66 ("d'alquímia", només el de 1420)
Iglesias Fonseca (1996), Llibres i lectors a la Barcelona ..., p. 198; i doc. 72, núm. 16 («Aquest preu apresiable... », Barcelona, 1419) i doc. 86, núm. 15 («Libre de l'ensag de l'or», Barcelona, 1422 [i.e. 1420])
Español Bertrán (1997), "La transmisión del conocimiento ...", p. 84 ("Ramon Desfeu")
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 315

Bibliografia contextual:
Dalmases (1992), Orfebreria catalana medieval ..., vol. 1, pp. 58 i 66; i vol. 2, pp. 49 i 144, i doc. 133
Caunedo del Potro - Córdoba de la Llave (2000), El arte del alguarismo: un libro ..., pp. 83-93 (obres tècniques sobre l'assaig), 108-123 (assaig de l'argent), 123-128 (funcions dels assajadors) i 215-242 (ed. d'un manual d'assajador castellà)
Córdoba de la Llave (2009), Ciencia y técnica monetarias en ..., pp. 50-51 (l'assaig en manuals de mercaderia), 53-67 (tractats tècnics sobre l'assaig), 106-109 (figura de l'assajador) i 238-299 (procediment de l'assaig)
Balducci Pegolotti (1936), La pratica della mercatura, pp. 331-342

Observacions

L'inventari de béns la vídua d'un argenter de Barcelona fet l'any 1420 conté un «libre de l'ensag de l'or, ab belances e ab pes». A l'inventari de l'argenter, fet l'any 1419, no s'identifica aquest llibre (a Cifuentes 2006: 315 es proposà identificar-lo amb el «libre de paper ab cubertes de pergamí qui comensa: 'Aquest preu apresiable'», però aquesta obra sembla més aviat d'alquímia, com altres del mateix inventari, potser la de John Dastin, Roser dels filòsofs, Traductor: Anònim). No obstant això, sembla evident que el llibre havia de provenir de l'herència del marit. Aquest argenter era un dels que tenia llicència reial per a fabricar florins d'or d'Aragó durant el regnat de Martí l'Humà (vegeu fitxa biogràfica).

El manual més antic que es coneix dedicat específicament a l'assaig de metalls preciosos és un text castellà de principis del s. XIV, que acompanya un tractat d'aritmètica de vers 1393-1400 (ed. Caunedo - Córdoba 2000). Aquest manual castellà se centra en l'assaig de l'argent per a ús dels assajadors de les seques. D'altra banda, alguns manuals de mercaderia, com l'italià de Francesco Balducci Pegolotti (c. 1340), inclouen seccions extenses sobre l'assaig. No s'han localitzat altres manuals específics en circulació abans dels que foren impresos en el s. XVI.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).