MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3391 (23 / November / 2024)

Llull, Ramon (1232 – 1316). Liber de quadratura et triangulatura circuli [Llatí]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Llull, Ramon (1232 – 1316). Llibre de quadratura i triangulatura de cercle [Català]

Publicació de la fitxa: 2012-11-30
Darrera modificació: 2012-12-03
Bases de dades:Sciència.cat, Llull

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Llull, Ramon (1232 – 1316)
Títol regularitzat:Liber de quadratura et triangulatura circuli
Altres títols:«Liber de quadrangulatura et triangulatura circuli»
«Principiis theologiae»
Núm. de catàleg de la Llull DB:III.37
Traductor:Anònim
Llengua:Llatí
Data:estimada - post 1299
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Aritmètica i geometria
Religió - Teologia cristiana
Lul·lisme

Contingut

Consistència:completa
Conservació:completa

Transmissió

Observacions:Vegeu Llull DB III.37 .

Bibliografia

Edicions:Hofmann (1942), Ramon Lulls Kreisquadratur - fragmentària - 1a part
Bibliografia:Pomaro - Pereira (1998), "Notizia di due manoscritti ...", pp. 63-71 i 79
Vegeu original català i Llull DB III.37

Observacions

Versió llatina segurament impulsada pel mateix Ramon Llull. La precedència entre les versions catalana i llatina d'aquesta obra es podrà establir quan se'n facin edicions crítiques.
Vegeu Llull DB III.37 .

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).