MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3379 (22 / November / 2024)

Ventallol, Joan (fl. s. XV ex. - XVI in.). Pràtica mercantívol

Aquesta obra té:

Traducció: Ventallol, Joan (fl. s. XV ex. - XVI in.). Arismética [Castellà]. Traductor: Tolrà, Joan Baptista (m. 1620)

Publicació de la fitxa: 2013-11-17
Darrera modificació: 2017-10-09
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Ventallol, Joan (fl. s. XV ex. - XVI in.)
Títol regularitzat:Pràtica mercantívol
Altres títols:Pratica mercantiuol
Arithmetica e geometria (colofó)
Llengua:Català
Data:expressa - 1521
Lloc:Lió
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Aritmètica i geometria
Tècniques - Mercaderia

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:«Pràtica mercantívol, composta | e ordenada per en Joan Vantallol, | de la Ciutat de Mallorques» (f. [Ir] = a1r).
Taula de capítols:«Taula de la present hobra la qual conté sis tractats» (s. f. = L2r-L3r).
«Taula de correctió de la present obra» (s. f. = L3r-L4v).
Íncipit del pròleg:«Prohemium. — Com per experiència, ensemps ab aquella universal providència, siam amonestats deure foragitar del nostre enteniment tota rudesa y obscuridat per la qual la via de entendre no s'és tancada, majorment notificant-nos-o lo monarcha dels philòsofs, Aristòtil, dient tots los mortals tenir una natural inclinació per al saber...» (f. [IIr] = a2r).
Íncipit text:«Lo premer [sic] tractat. — De les quantitats, les unes són contínues e les altres discretes. De les contínues, que són en longitut, latitut e profunditat, de la qual parla la geometria... La unitat no és nombre, sinó principi de tot nombre...» (f. [IIv] = a2v).

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:«... En lo sizè e últim tractat posaré de geometria ab ses retgles e figures en dita art necessàries» (f. [IIv] = a2v).
Èxplicit del text:«... Retgla 57. — És una tenda de la qual lo bastó qui stà ficat en terra... e tant és lo drap de dita tenda» (f. CXXXIIIr = L1r). Segueix al verso el gravat de la tenda i el colofó.
Colofó:«En nom de nostro senyor Déu y de la gloriasa [sic] Verge Maria y de madona sancta Pràxedis, patrona nostra, acaba la arithmètica e geometria composte e ordonade per En Joan Vantalol, natural de la Ciutat de Mallorques, y a ses despeses stampada en la ciuitat [sic] de Lyó per mestre Joan de La Place, e acabada a 23 de april, any 2521 [sic]» (f. CXXXIIIv = L1v).

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Autor

Altres persones relacionades

Posseïdor:Cabanes, Joan (m. 1582)

Transmissió

Impresos:Lió [Lyon], Jean de La Place, 1521 – Joan Ventallol, Pràtica mercantívol
Atestacions documentals:Sàsser [Sassari] - ASSs - Atti notarili originali, Tappa di Alghero – Inventari, Simó Jaume, b. 1, fasc. 41, ff. 1r-6v – 13 setembre 1581 – ítem 2

Bibliografia

Edicions:Alemany i Vich (1955), Pratica mercantivol composta e ... - fragmentària - Facsímil de la portada
Ventallol (1985), Pratica mercantiuol composta e ... - Facsímil
Mesquida i Cantallops (1996), La Pràtica mercantívol de ...
Catàlegs i repertoris:Vegeu fitxa de l'edició impresa.
Bibliografia:Salavert Fabiani (1990), "Introducción a la historia de la ...", pp. 72-73
Mesquida i Cantallops (1998), "Estructures sintàctiques del ...", fa una anàlisi de la llengua
Spiesser (2000), "Problèmes linéaires dans le ..."
Docampo Rey (2004), La formación matemática del ..., pp. 536-545
Meavilla Seguí (2005), "La historia de las matemáticas ..."
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 306-307
Docampo Rey (2006), "Reading Luca Pacioli's Summa in ...", pp. 44-49
Docampo Rey (2009), "Algebraic diagrams in an early ..."
Mesquida Cantallops (2014), "La Pràtica mercantívol (1521) ..."
Mesquida Cantallops (2015), "La morfologia verbal al segle XVI ..."

Observacions

Tractat d'aritmètica comercial, amb un apèndix sobre la geometria. Malgrat el títol, el colofó precisa que l'obra tracta d'«arithmètica e geometria». Conté sis «tractats», relatius a: (1) el nombre i la seva definició i classificació; (2) les operacions bàsiques i els trencats; (3) la regla de tres, «ab tota l'art mercantívol e negociativa»; (4) les arrels quadrades i cúbiques; (5) les proporcions i els jocs d'endevinalla amb els nombres; i (6) la geometria. També inclou taules d'equivalències de monedes de diversos països.

Només cita explícitament dues fonts (Mesquida 2014: 60-64): els tractats de Juan de Ortega (Composición de la arte de aritmética y de geometría, Lió, 1512) i Juan de Andrés (Sumario breve de la práctica de la aritmética, o Maestro de cuento, València, 1515), amb els quals Ventallol adopta una actitud crítica. Docampo 2006 i 2009 relaciona l'obra de Ventallol amb l'Anònim, Aritmètica de Sant Cugat i, tot i no contenir àlgebra, hi destaca la influència de la Summa de Luca Pacioli (Venècia, 1494). L'obra és citada per Antic Roca (c. 1530 – c. 1580) a la seva Arithmética (Barcelona, 1564) i sembla haver estat una de les fonts de Bernat Vila (Regles breus de arithmètica, ab la theòrica y art per a inventar-las y trobar-las, Barcelona, 1596) (Mesquida 2014: 64-65).

Obra relacionable amb l'efímer esplendor cultural que van viure les Illes Balears durant les primeres dècades del segle XVI i amb la potència editorial de Lió, en un moment en què a Mallorca no sembla haver-hi hagut cap impremta. Només es va imprimir l'edició de 1521 de l'original en català. Més tard (1619) se'n va publicar una traducció castellana, feta per Joan Baptista Tolrà (m. 1620) (vegeu fitxa d'aquesta edició).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).