MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3336 (22 / November / 2024)

Alchanus (fl. s. XIII?). Experiments del cuir de la serp [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Alchanus (fl. s. XIII?). De pelle serpentis XII experimenta [Llatí]. Traductor: Paulinus, Johannes (fl. c. 1290)

Traducció de: Alchanus (fl. s. XIII?). Llibre de la serp [Àrab]

Publicació de la fitxa: 2020-07-04
Darrera modificació: 2020-07-04
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Alchanus (fl. s. XIII?)
Títol regularitzat:Experiments del cuir de la serp
Altres títols:«Experiments del cuyr de la serp»
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - s. XIV-2
Lloc:Barcelona?
Notes sobre la datació:Conservat en un ms. copiat a Barcelona en l'any 1392.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Compendi de màgia natural
Matèries:Màgia - Màgia natural

Contingut

Consistència:completa
Conservació:completa

Íncipit

Íncipit del pròleg:«Con jo, Johan Paule, fuy en la ciutat d'Alexandria, e d'Egipte, e trobé .I. libre que és appellat De vida...»
Íncipit text:«[L]o primer experiment és que si tu trobas negun nafrat, posa-li diligentment de la pólvora en la plaga e veuràs que·l nafrat vendrà a guarió sens dubte...»

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:«... fes la pólvora del dit cuyr al foch e, feta, porta-la ab tu diligentment».
Èxplicit del text:«... Lo .XII. experiment és que si alcun lebrós se n'unctarà, d'aquesta pólvora, o·n meta en son menjar, null temps no li porà créxer lo mal».
Colofó:«Et nichil plus de isto [sic] opere quam ad presens».

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Traductor
Text del pròleg:[Pròleg del traductor llatí:] «Con jo, Johan Paule, fuy en la ciutat d'Alexandria, e d'Egipte, e trobé .I. libre que és appellat De vida, e aquest ha .XII. experiments del cuyr de la serp qui deval són scrits, lo qual cuyr troba hom tots los mesos de l'any. Aquest libre féu [manca el nom], lo qual era maestre en física, e·ls quals experiments trobà que [sic] de tot en tot vertaders axí con ell los havia scrits, e yo de aràbich que eren mudé'ls en latí. En manera que quant la luna serà en lo pujament, ço és a ssaber, del pujament al primer grau d'Àries, lavós és encantat en lo signe d'Àries, e en lo grau damuntdit fes la pólvora del dit cuyr al foch e, feta, porta-la ab tu diligentment».
Observacions sobre el pròleg:Inclou el pròleg del suposat traductor llatí, complet.

Sinopsi

Sinopsi:Vegeu traducció llatina.

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 864 - ff. 95va-96va

Bibliografia

Edicions:Roca (1929), Johan I d'Aragó, pp. 366-367
Bibliografia:Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 190
Faulhaber (2004), "Semitica iberica: translations ...", p. 893, núm. 92
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 287
Draelants (2007), Le Liber de virtutibus herbarum ..., p. 72

Observacions

Aquesta és la més antiga de les dues traduccions catalanes conservades d'aquesta obra. També és la més completa i l'única que conté el nom del traductor llatí, Johannes Paulinus (fl. c. 1290) («Johan Paule»), però omet el de l'autor original.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).