MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3334 (22 / November / 2024)

Alchanus (fl. s. XIII?). Llibre de la serp

Aquesta obra té:

Traducció: Alchanus (fl. s. XIII?). De pelle serpentis XII experimenta [Llatí]. Traductor: Paulinus, Johannes (fl. c. 1290)

Traducció: Alchanus (fl. s. XIII?). Experiments del cuir de la serp [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Alchanus (fl. s. XIII?). Propietats de la despulla de la serp [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2020-07-02
Darrera modificació: 2020-07-04
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Alchanus (fl. s. XIII?)
Títol regularitzat:Llibre de la serp
Altres títols:Llibre de vida
Llengua:Àrab
Data:estimada - s. XIII
Lloc:Alexandria
Notes sobre la datació:A partir de les dades que es desprenen de la traducció llatina, molt incertes.
Estat de l'obra:perduda
Forma:prosa
Gènere:Compendi de màgia natural
Matèries:Màgia - Màgia natural

Contingut

Sinopsi

Sinopsi:Vegeu traducció llatina.

Bibliografia

Bibliografia:Sarton (1927-1948), Introduction to the History of ..., vol. 3, p. 451
Eamon - Keil (1987), "«Plebs amat empirica»: Nicholas ...", p. 190

Observacions

Johannes Paulinus (veg. fitxa traducció llatina) afirmà que el llibre àrab que havia localitzat a Alexandria (Egipte) i del qual extreia els dotze experiments sobre les propietats de la pell de la serp, tenia per títol Salus vite, que en les traduccions catalanes és traduït per Llibre de vida. Sarton ja s'adonà que aparentment hi ha havia un error a causa de la proximitat gràfica entre 'serp' i 'vida' en àrab.

No es coneix quina devia ser l'obra àrab que trobà Paulinus, i tampoc el seu autor, el nom del qual té moltes variants a tots els mss. llatins de la suposada traducció d'aquell, i als mss. de les traduccions hebrees i vernacles que en depenen (veg. fitxa traducció llatina).

Fa l'efecte (Eamon) que l'obra devia tenir, efectivament, un antecedent àrab, perquè forma part de la mateixa tradició de la màgia natural àrab que originà el text conegut com Kyranides, elaborat a partir de fonts hel·lenístiques.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).